Tres teatres
Els orígens del Victòria es remunten a l’any 1890 amb la construcció del ‘Pavellón de los Hermanos Soriano’. Es va decidir edificar el Teatre Victòria, que va obrir les seves portesel 1916 amb una peça de vodevil en català, La primera relliscada, dirigida pel gran Josep Sampere -actor cabdal d’aquest gènere.
Als anys 50 al Victòria es van poder veure obres catalanes com l’Aucadel Senyor Esteve de Santiago Rusiñol o Terra Baixa d’Àngel Guimerà; també s’hi organitzaven sessions infantils amb peces com els Pastorets o la Ventafocs de Josep Maria Folch i Torres, comèdies,sarsueles i concerts.
El Teatre Victòria ha estat gestionat per diferents empresaris fins que el 1986, Tres per tres va assumir la seva gestió i programació. En poc temps, van aconseguir posicionar alVictòria com la sala de programació teatral amb més públic de l’Estat Espanyol. El 1992 va ser remodelat i reestructurat, convertint-se així en un dels teatres més segurs, funcionals i moderns deBarcelona amb una capacitat per a 1.224 espectadors.
Teatre Liceu
El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm.51-59. Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys.[1]
Escaracteritza per un passat accidentat, del qual en repetides ocasions ha ressorgit. Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la primera sala d'òpera de Catalunya iEspanya, el punt de referència, de confluència i d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona. Va ser el termòmetre de les seves etapes d'esplendor, de desenvolupament, de decadència ide les seves inquietuds. Després, a partir de la tercera dècada del segle XX, el Liceu va anar perdent la seva directa relació amb els alts i baixos de la vida social per assumir una hegemonia més...
Regístrate para leer el documento completo.