Tribunal Constitucional

Tribunal Constitucional
Esta regulat per la Constitució en Títol X.
Esta regulat per la LOTC.
S’emmarca en un sistema judicial constitucional concentrat, en què les funcions del TC s’han ampliat i no només s’encarrega de determinar la constitucionalitat de les lleis.
També es l’òrgan de les garanties constitucionals.
Posició constitucional TC
Òrgan Constitucional Autònom, és un òrgan queno pertany a cap dels poders de l’Estat.
El tribunal Constitucional pot controlar els actes tan del Parlament, els Governs com els jutges.
La seva autonomia implica que els altres tres poders no poden dissoldre el TC ni controlar els actes del TC, perquè no té cap ordre per damunt.
Es el mateix tribunal qui designa el seu propi president.
D’acord amb l’article 2.2 de la LOTC, es autònom perquèaprova el seu propi reglament de funcionament.

Òrgan de caràcter jurisdiccional, perquè la seva actuació es fa d’acord amb el mètode jurisdiccional, consistent en interpretar i aplicar la Constitució per a resoldre conflictes jurídics d’indole constitucional.
Art 123 de la CE, que diu que el TS és l’òrgan suprem
És ell qui interpreta els límit de la seva jurisdicció, per tant es ell quidecideix si es competent per a resoldre aquell assumpte, és a dir, l’àmbit de la seva competència.
Té un certa connexió amb la política, ja que existeix un element polític:
Els conflictes que resol son conflictes amb un contingut polític. Per exemple: temes de distribució del poder, que afecten a l’Estat de dret.
El TC resol amb criteris jurídics conflictes polítics, per tant, les seves decisionstenen conseqüències polítiques.

Caracteritzar per la Constitució com l’intèrpret suprem de la Constitució , implica que el TC només es troba subordinat a la Constitució i a la seva llei orgànica.la Constitució
No és l’únic intèrpret de la Constitució, aquest caràcter suprem es caracteritza
Art 5 quan els jutges interpreten la CE han de tenir en compte la doctrina del TC.

D’acord ambl’article 59 de la CE el TC està format per 12 magistrats. La Constitució marca un nombre parell, ja que en el cas d’empat el vot del president és un vot de qualitat que representaria el desempat.
El nomenament formal del magistrat el fa el rei i la designació el fan els altres òrgans:
4 magistrats són escollits pel Congrés de Diputats
4 magistrats són escollits pel Senat
En el cas del Senat i delCongrés de Diputats es necessita un majoria de 3/5 parts del Ple.
Art 16 del LOTC, 204 RCD, 184 RS

2 són escollits pel Consell General del Poder Judicial, en aquest cas es necessita una majoria de 3/5 parts.
2 són escollits pel Govern, en aquest cas no existeix cap votació, no existeix cap requisit procedimental

Amb la reforma de l’any 2007 de la LOTC, es va modificar de manera que es vaintroduir un via de participació de les Comunitats Autònomes de 2 dels 4 magistrats que anomena el Senat. Aquesta reforma no és vinculant.
Cada Parlament Autonòmic pot proposar al Senat dos candidats, a partir d’aquests candidats el Senat fa l’estudi del candidats i els tria.
Es va impugnar la reforma, fent un recurs d’inconstitucionalitat, que no va procedir ja que aquesta via de participaciósegons un STC no és vinculant.

La renovació del TC

Cada magistrat té un mandat de 9 anys, que no coincideix amb els mandat de les Corts. És un mandat llarg per a que existeixi una estabilitat i que no hi hagin canvis en la jurisprudència.
La renovació es fa d’un terç cada tres anys, és un renovació esglaonada.
Els magistrats no poden ser nombrats per un mandat successiu, sinó que han depassar com a mínim tres anys i pot tornar a ser nomenat.

Condicions que han de reunir el magistrats
Art. 159.2 de la CE
Art. 18 de la LOTC
Han de ser espanyols majors d’edat
Juristes amb més de 15 anys d’exercici



Estatut del magistrats
Està format per conjunt de drets, deures i prerrogatives de les que gaudeixen els magistrats per a que puguin dur a terme les seves funcions.
Actuen...