Tristán e isolda

Talidomida
L’any 1956 es va comercialitzar un medicament per controlar els marejos, els vòmits i com a sedant durant els primers mesos dels embarassos. Tenia diferents noms comercials, però elprincipi actiu era el mateix. La n-(2,6-dioxo-3-piperidil)-ftalimida, coneguda com talidomida. Va tenir un èxit notable, ja que no semblava tenir gaires efectes secundaris i s’havia vist que era molt poctòxica. Però aviat es va descobrir que si que hi havia un problema.
A principis dels anys seixanta els metges de diferents països europeus van adonar-se que estava augmentant molt el nombre de nens quenaixien amb malformacions. Principalment veien que les criatures tenien les extremitats molt poc formades o que directament naixien sense braços o sense cames. De seguida es va poder relacionaraquestes malformacions amb el fet d’haver pres talidomida durant els tres primers mesos d’embaràs. El medicament es va retirar del mercat més o menys ràpidament, però ja era massa tard per impedir queentre 10.000 i 20.000 nens d’arreu del món naixessin amb les malformacions.
Posteriorment es va descobrir que la talidomida, al igual que moltes molècules, pot presentar-se en dos formes aparentmentiguals, però que són com la imatge vista en un mirall. Igual que una mà pot ser dreta o esquerra, les molècules poden ser L o R. La talidomida tenia efectes teratogènics (que causen malformacions en elsfetus) però només una de les dues formes. Per desgràcia, quan es fabricava el medicament en sortien les dos formes en les mateixes proporcions.
Per una altra banda, en aquell temps es dubtava que elsfàrmacs podessin travessar la barrera que representa la placenta, però el cas és que si que ho poden fer.
Aquella catàstrofe sanitària va posar sobre la taula la necessitat de controlar molt millorels medicaments que es posaven al mercat. La talidomida havia passat les proves que es demanaven en aquell temps, però era clar que allò va ser insuficient. A més, cada país té les seves regulacions...