Tristany isolda

EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA

ANA OLLOQUI PARRA
ALAITZ DURAN PASCUAL
ÍNDEX

1.Matèria de Bretanya pàg. 2
2.Anàlisi del Romanç de Tristany i Isolda pàg. 2
2.1 Argument, precedents, orígens i versions pàg. 4
2.2 Estructura pàg. 5
2.3 Tècniques narratives pàg. 5
2.4 Personatges pàg. 6
2.5 Elements màgics pàg. 8
2.6 Mites,llegendes i elements bíblics pàg. 9
2.7 Espais pàg. 12
2.8 Recursos literaris pàg. 13
2.9 trascendència de l’obra pàg.15
3.Bibliografia pàg. 15

1.La matèria de Bretanya[1]:
Nom col·lectiu que reben diverses llegendes sobre els celtes i la llegendària història de les Illes britàniques, especialment les que estan centrades en el Rei Artur i els seus cavallers.
El ReiArtur és el tema principal de la matèria de Bretanya, encara que altres històries també hi estan incloses.
Segons Jean Frappier la matèria de Bretanya és una invenció francesa, encara que existeixen alguns indicis que indiquen la supervivència d’una civilització diferent.
Junt a la matèria antiga van començar unes obres l’acció de les quals es desenvolupa a alguna zona del món britànic: Irlanda,Cornualles i Bretanya (la península armoricana), on els seus personatges rebien uns noms procedents de les llengües cèltiques, del bretó, el gal·lès o el gaèlic.
Tots aquest relats van formar la “matèria de Bretanya”i les seves fonts, procedien majoritàriament de l’oralitat.
A part de la temàtica artúrica, existeixen dos conjunts d’obres aparegudes en les dècades dels seixanta i els setanta delsegle XII: les que es refereixen a la llegenda de Tristany i els anomenats lais.

2. Anàlisi dEl Romanç de Tristany i Isolda
2.1 Precedents del romanç de Tristany i Isolda, argument, orígens i versions
Tristany fa la seva primera aparició el 1120, al folklore celta que circula pel nord de França.
Les històries més velles sobre Tristany es van perdre, però algunes d’elles encara existeixen.Com altres cavallers de la taula rodona, Tristany i la seva història varien de poeta en poeta.
Les dues versions més famoses són els recontes del poeta anglonormand Thomas d’Erceldoune i Leamort autor dels 4.500 versos que han sobreviscut del poema narratiu i la del francès Béroul. Chrétien de Troyes –escriptor de Lanzarote o el caballero de la carreta (Lancelot ou le Chevalier à la charrette)que presenta algunes similituds amb l’obra de Tristany– també té una altra versió de la història, encara que no hi ha proves físiques que ho verifiquin.
Thomas d’Erceldoune volia adaptar la història a la concepció cortès de l’amor i Béroul era més fidel a la llegenda original.
Existeixen diversos poemes episòdics que narren escenes aïllades de la llegenda, el més antic és el Lai de la Madreselva,de Marie de France, que va ser compost aproximadament cap al 1160 i és una breu composició sobre Tristany i Isolda, ja que parla sobre el Rei Artur i els seus cavallers de la Taula Rodona, cosa que la converteix en precursora de bona part de la literatura artúrica posterior, junt amb Chrétien de Troyes.
També es conserva un poema de Thomas que va ser imitat per Gottfried von Strassburg a les duesprimeres dècades del segle XIII. Segons ell, el dolor i la pena de Tristany i Isolda no són conseqüència del filtre d’amor, simplement, ells ja s’estimaven abans de beure el filtre.
A les zones celtes de les Illes Britàniques es va originar un llegenda sobre el rei d’Irlanda Drystan, encara que també conté alguns episodis del Fianna, en el qual s’esmentava un gran conte sobre un triangle amorósentre Finn, Griani la seva muller i Diarmaid el seu nebot.
Durant la segona meitat del segle XII es van composar uns versos de vuit síl·labes que narraven una història semblant a la de Tristany, nebot de Marc de Cornualles, que va a Irlanda a buscar muller pel seu oncle –la rossa Isolda- , però durant el viatge, beuen un filtre que els obliga a l’amor. Els noms d’aquest personatges procedeixen...