Tristany i isolda
Isolda cura Tristany
“Ai las! Aquest port era Weisefort, on jeia el Morholt, i llur dama era Isolda la Blonda. Ella sola, hàbil en filtres podia salvar Tristany; però sola entre les dones volia la mort d'ell. (...) Però quan, al cap de quaranta dies, Isolda dels cabells d'or l'hagué quasibé guarit, quan ja, en els seus membres tornats de bell nou vincladissos, començava arenéixer la gràcia de la jovenesa, comprengué que calia fugir; s'escapà, i, després de mants perills correguts, un dia reaparegué davant el rei Marc.”
Després de lluitar i vèncer el Morholt d'Irlanda, Tristany fou atacat per unes febres i li sortiren unes llagues horribles a la pell. Els metges veieren que el Morholt li havia clavat una ascona emmetzinada, i que això era el que li produïa eldolor. Quan li passà això, tothom fugia d'ell menys el rei Marc, Gorvenal i Dinàs de Lidan. Primer se n'anà a una cabana prop de la platja, esperant la mort. Però després demanà al rei que l'abando-nessin en una barca sense rems ni veles, i tan sols li deixessin una arpa. El rei li concedí aquest desig. Tristany, portat per les ones, arribà a Weiseford, el poble d'Irlanda del qual era el Morholt.Isolda la Blonda el trobà i, com que no el va reconèixer, el va guarir d'aquella espantosa malaltia causada pel verí. Al cap d'uns diies, quan Tristany estava quasi bé guarit del tot, s'escapà perquè no el reconeguessin i reaparegué davant el rei Marc.
Isolda la Blonda era experta en filtres, tenia coneixements de medicina i sabia curar malalties greus. En aquest cas va guarir Tristany quan aquestestava a punt de morir. Això es podria considerar un element màgic, ja que ningú, i menys una noia jove, pot guarir una malaltia de la magnitud que se'ns descriu. La guarició de malalts per mitjà de filtres, pocions, etc. que era força corrent a l'Edat Mitjana, ja que no hi havien medicaments com hi ara hi han.
El drac d'Irlanda.
“Tenia el cap d'una vibra, els ulls roigs com a carbonsablamats, dues banyes al front, les orelles llargues i peludes, urpes de lleó, una cua de serpent i el cos escatós d'un grifó.”
Quan Tristany tornà davant el rei Marc, quatre deslleials de la Cort -Andret, Ganeló, Gondoine i Denoalèn-, envejosos de Tristany, van dir que aquest estimava el rei només per interessos, perquè volia ser el seu hereu. Deien que el rei s'havia de casar i tenir descendència,per així tenir un hereu quan ell morís. El rei s'hi negà, però Tristany, que no suportava que diguessin que era un interessat, es va oferir per anar a buscar-li muller, pensant en Isolda la Blonda. S'embarcà en un vaixell amb Gorvenal i cent cavallers per anar-la a buscar. Quan arribaren al port de Weiseford, Tristany rebé notícia que allà hi havia un drac que feia la vida impossible a la gentd'aquell poble, i que cada dia reclamava una donzella per devorar-la. El rei d'Irlanda havia dit que donaria la seva filla Isolda la Blonda a qui matés la bèstia. Molts cavallers ho havien intentat, però tots havien mort en l'intent, devorats pel drac.
Tristany s'enfrontà amb el drac, el matà, li tallà la llengua i se la posà dins la seva calça com a prova d'aquell fet. Després, qudà inconsciental terra.
Aguynguerran el Roig, sensescal del rei que desitjava Isolda, aprofità l'ocasió i es féu passar per matador del drac, entregant el seu cap al rei. Però Isolda, al qual no agradava gaire la idea de casar-se amb aquest i no es creia gaire que l'hagués mort perquè era un covard, anà a explorar, i trobà Tristany, que era qui realment havia matat la bèstia. Li preparà un bany i el reanimà.Després va veure que ell era qui havia matat el seu oncle Morholt, i l'anà a matar. Però Tristany la convencé i al final el deixà viure.
Aquí, l'element màgic és el drac, bèstia gran i montruosa que tortura la gent del poble. Això s'assembla bastant a la llegenda de Sant Jordi, ja que el drac d'Irlanda també es menja una donzella cada dia, i és matat per un heroi -en aquest cas Tristany-,...
Regístrate para leer el documento completo.