tristany i isolda

DINÀS DE LIDAN
Dinàs de Lidan anà a Tintagel, Avon prengué lloc al devora de I quan seia amb el rei al tauler. Després de fer-li “jocs” s’enterà de que Dinàs li ensenyava l’anell i comprengué el que li volia dir, així li comunica que Tristany estava amagat al seu castell. Isolda en rebre aquesta bona notícia no va dubtar en retrobar-se amb el seu estimat (després de dubtar al demenarli perl’altre Isolda i el seu casament) allà avon aquest li digue de quedar ( a mitjan cami, dins un espessorall d’arços). L’endemà mentre que tota la cort de Marc es disposava a partir a Tintagel, Kaherdí i el seu escuder, Governal i Tristany anaren al lloc quedat. Hi havia dos camins, un bonic per Isolda, i l’altre pedregós i abandonat per Tristany. Kaherdí i Tristany se n’anaren i s’amagaren, per allà pasàMarc i la seva gent, avon Kaherdí es sorprengué perl a riquessa i veure la gent de dos en dos de manera tan ordenada. Però al passar les dones, es fitxa amb una, era Camil·la, la serventa. Al arribar Isolda pel camí, vegé la branca d’avellaner amb el lligabosc arrapat i entengué el missatge de Tristany. [Ni vós sense mi, ni jo sense vós], botà del cavall i estigué amb el Petit-CrÛ que jeiaallà.Després arribà Tristany, quan Andret el deslleial s’inquietava, i aixi la reina s’allunyà. Per l’altre camí on Governal i l’escuder guardaven els cavalls, comparagué Bleherí (cavaller en armes) i com que coneixia a Governal, el va reconeixer i els va començar a cridar, pero aquests fugiren. Arribà al Castell de Sant Lobí en el momento que la reina s’albergava i li digué que el seu amor platònic,Tristany havia conjurat 3 cops en nom d’ella. Com a prova de que era ell li dugué un dels seus cavalls, per tant Isolda s’enfadà perque no es va aturar al repetir-li el seu nom i va cridar a Perinís el Fidel per fer-lo cercar a Tristany pel camí abandonat que va de Tintagel a Sant Llobí per dir-li que ni el saluda, que no vol sebre res d’ell. En arribarli a Tristany la noticia no ho enten perque noera ell el que estava amb els cavalls, i mandà a Perinís que li digués a la reina que li envia salut i amor, que no la deslleiada, que torni cap a ell a enviarli mercè, que ell l’espera. Isolda no el cregué i s’enfadà amb Perinís per fer recats de Tristany i el fa marxar perque diu que la traïda. Al matí, Tristany es fa passar per malalt rosegat de llebrosia i entra pels carrers de Sant Llobí.Tristany veu sortir a Isolda amb gent del Castell i la segueix demenant almoina. Ella el reconeix i el fa acaçar, després fa una rialla i entra a l’església i després caigué al terra. Tristany se n’anà, també es despedí de Dinàs i anà cap a Bretanya. Però la reina en saber per Dinàs que Tristany se’n havia anat s’arrepentí i com a castig cada dia vestí un cilici i el portà contra la seva carn.TRISTANY FOLL
Tristany seguía volguent veure a Isolda perquè sabia que lluny de ella era mort segura per ell [Millor morir d’un cop, que lentament cada dia], per tant, desitja la mort per amor a Isolda, ja no sap que fer per no patir per el seu amor. Tristany vol que Isolda s’assabenti d’aquest fet. Així que partir de Carhaix, caminà fins la vora del mar i allà trobà a un home que també anava aTintagel, gràcies a això, uns mariners al porten al castell de Tintagel (viatge de 6 dies), pero al arribà tot estava molt vigilat i no sabia com entrar. Al veure un pescador, li canvia la roba. Així s’unta la cara amb una llacor feta d’herba mágica del seu país, i aixi cambià el seu color perquè ningú el reconegues(es feia pasar per foll/boig). Es fa passar per amic de l’abat del Mont, del qualsuposadament venia d’unes noces qui ell havia esposat, pero que havia anat allà per servir la taula del rei. El porter li deixà entrar pensat que era fill d’Urgan el Pelós. Al entrar i l’atacaven tirantli pedres, l’escometien amb garrots, etc. Al veure el rei s’acostà, i anà a parlar amb ell. Llavors li diu de cambiar a Isolda per una germana seva, Brunehalda. Després de que no el prenguesin...