trol
En astronomia, la teoria geocèntrica (del grecγεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles girant al seu voltant. Aquestacreença fou habitual en la Grècia antiga i a la Xina,[1] i va sobreviure fins al començament de l'edat moderna; a partir de finals del segle XVI fou substituït gradualment pel model heliocèntric. Avuidia, la cosmologia geocèntrica sobreviu com a element literari dins la ciència-ficció.
La teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu el segle II.Normalment, els filòsofs grecs i medievals combinaven el model geocèntric amb una Terra esfèrica, diferent al model d'una Terra plana relacionat amb altres mitologies. Es creia també que el moviment delsplanetes era circular i no el·líptic, una visió que no es posaria en dubte en la cultura occidental fins al segle XVII.
IDEES DE GIORDANO
Bruno mantenia la idea que si es restituïa a la Terra el movimentde rotació, el moviment diürn estel·lar esdevenia una il·lusió, i ja no hi havia cap motiu per pensar que els estels equidistaven del centre, ni que la regió estel·lar fos finita. Thomas Digges jahavia arribat a aquesta conclusió el 1576. Però segons ell, la regió estel·lar infinita era la llar de Déu, els àngels, i els benaventurats. Digges conservava la idea de les esferes dels planetes, i...
Regístrate para leer el documento completo.