tronco encefal


2. Tronc encefàlic: Característiques bàsiques i causes
El tronc encefàlic és una àrea intermitja entre la medúl·la espinal i el cervell. És la major ruta de comunicació entre el cervell la medúl·la espinal i els nervis perifèrics. Aquest es composa per: el bulb raquidi o medúl·la oblongada, protuberància anular o pont de Barolio i el mesencèfal o pedulcre cerebral. Les funcions del troncencefàlic inclueixen: el moviment dels ulls i de la boca, la transmisió dels missatges sensorials ( calor, dolor, sorolls estridents, etc.) la gana, la respiració, la consciència, la funció cardíaca, la temperatura corporal, els moviments musculars involuntaris, els estarnuts, la tos, els vòmits i la deglució.
El Bulb raquidi és la continuació de la medùl·la espinal constituint la part inferior deltronc encefàlic, tot i que no existeix un límit precís, es considera la seva continuació en el punt inmediat superior a la sortida de les arrels anteriors i posteriors del primer nervi espinal. El límit superior del bulb és el surc bulbopontí que correspont al marge inferior de la protuberància anular.
Les seves funcions són la transmisió d'impulsos de la medúl·la espinal al cervell. En casde lessió causa la mort inmediata per paro cardíac o respiratori. També es localitzen les funcions cardíacas, respiratòries i vasoconstrictores. Podem dir que les funcions del bulb raquidi són:
Regulació i control de les funcions viscerals.
Regulació de la sacració dels sucs gàstrics
Poseeix nuclis que controlen centres vitals que regulen la freqüència cardíaca, respiratoria iel calibre dels vasos sanguinis.
Coordina respostes reflexes no vitals com la tos, estarnuts, vòmits i singlot. Conté els nuclis
que donen origen als parells craneals del VIII al XII (auditiu o vestibul coclear, glosofaringic,
vago o neumogastric, espinal i hipogloso)
Els nuclis vestibulars participen en la manutenció del'equilibri.
La formació reticular que també forma part del pont, dels mesencèfel i diancèfel,
desenvolupa funcions en l'estat del son i de la vigilia.
Lesions:
Sindrome bulbar medial o sindrome bulbar anterior de Dejerineque. Aquest síndrome sol estar prococat per una lesió a la zona anterior del bulb que compren el fascicle piramidal, el lemnisc mitj i l'arrel del hipogloso. Com aresultat hi ha paràlisis ipsilateral de la llengua, paràlisis piramidal contralateral de les mans i peus i ocasional pèrdua dels sentits propioceptius i tàctil. Els moviments dels ulls poden estar afectats aixó com la funció de l'intestí i la bufeta.
Sindrome bulbar lateral. Sindrome provocat per alteracions vasculars que afectan la zona lateral del bulb raquidi. Es caracteritza per hemiplegiaalterna i hemisindrome cerebelos en el costat de la lesió. Pot anar acompanyat de paràlisis del vel del paladar, de la laringe, de la faringe i de transtorns motors i sensitius dels membres del costat oposat.

La protuberancia anular és la part del tronc encefàlic que es trobra entre el bulb raquidi i el mesencèfel. Conté en el seu nucli una porció de la formació reticular. Té com a funcióconectar la medúl·la espinal i el bulb raquidi amb les estructures superiors com són els hemisferis. Tenint en compte les seves funcions podem definir la protuberancia anular com un organ de conducció i un centra funcional. De conducción perquè passen les vies sensitives que van de la medúl·la al cervell i viceversa. Com totes les fibres han creuat, ja sigui en la medúl·la o en el bulb raquidi, totesles fibres de la protuberancia anular es relacionen amb el costat oposat del cos. Per altre banda parlem de centre funcional perquè sense aquest organ no podriem mantenir-nos de peu i cauriem. A més a més intervé en les emocions i determina els fenòmens fisiològics que les acompanyen com pot ser l'accelaració del pols entre altres.
Lesions:
Hemiplegia alterna protuberancial (Sindrome de...