Trsitos tròpics
Páginas: 5 (1136 palabras)
Publicado: 15 de mayo de 2010
TRISTOS TRÒPICS
Introducció
El llibre Tristos tròpics de Claude Lévi-Strauss és molt més que un llibre de viatges. En ell l'autor vol donar resposta a tota una sèrie d'interrogants: per què un hom es converteix en un etnòleg i com s'uneixen les aventures que va viure a la selva amazònica, que tan deliciosament explica en el llibre, i les experiències del'investigador?
El llibre explica el treball de camp de l'autor amb les tribus caduvo i bororo, i més tard amb els nambikwara, a l'interior del Brasil, experiència que descriu meravellosament, amb una seductora barreja d'erudició i seducció. I sorprèn la manera com arrenca el llibre. “Odio els viatges i els exploradors” (Lévi-Strauss, pàg. 9).
Claude Lévi-Strauss estàconsiderat com un dels màxims representants de l'estrcuturalisme. La seva obra, una de les més importants del pensament contemporani, harmonitza el mètode d'investigació estructuralista amb un pensament que planteja un problema filosòfic amb aquest mètode. Amb això es veu que Lévi-Strauss havia cursat estudis de filosofia abans de dedicar-se a la investigació etnogràfica.El llibre està dividit en nou parts: 1) La finalitat dels viatges; 2) Fulls de ruta; 3)El nou món; 4) La terra i els homes; 5) Caduveo; 6) Bororo; 7) Nambikwara; 8) Tupi-Kawahib; 9) El retorn. El llibre comença amb la sorprenent afirmació “Odio els viatges i ls exploradors”. A la vegada cada part consta de varis capítols: en total n'hi ha 40.Síntesi
Tristos tròpics és una bona mostra de l'antropologia humanística, ja que en ell Lévi-Strauss interpreta les cultures estudiades i tracta d'aclarir els significats culturals. A més suposa una ruptura epìstemològica amb lesaltres disciplines que abasten la temàtica de l'home, descriu perfectament l'etnografia dels llocs que visita i en el seu intent de descobrir el món de “l'altre” s'endinsa en la seva profunditat, aquella que ens és desconeguda i que ens crida molt l'atenció: la de l'alteritat cultural.
El llibre és bàsic per entendre el pensamement de Lévi-Strauss en el sentit de serun veritable informe totalment oposat a l'etnocentrisme, tant arrelat al pensament occidental, a la vegada que és una narració d'uns viatges sobre la destrucció de les cultures primitives del Brasil. Cal tenir present que els homes generalment no hem pres mai la diversitat de cultures per allò que és: un fenomen natural; al contrari hi solem veure més aviat una mena demonstruositat i que hom prefereix de rebutjar fora de la cultura tot allò que no es conforma a la norma sota la qual hom viu. A més la nostra civilització occidental, amb l'arrogància que li presuposa la seva superioritat tecnològica i militar, ha decidit suprimir la diversitat cultural. A tot això s'hi enfronta Claude Lévi-Strauss.A més l'obra conté estimacions de questions molt puntuals, que expressen clarament el pensament de l'autor: el poder polític, el budisme, el paper de l'islam, l'escriptura, per posar alguns exemples.Mitjançant el contacte amb les anomenades societats primitives d'Amèrica del Sud, Lévi-Strauss ens proposa una confrontació amb períodes de la humanitat, que ens fan repensar el valor de les estrcutures de la nostra societat i la influència que exerceixen en nosaltres els costums de la nostra existència....
Introducció
El llibre Tristos tròpics de Claude Lévi-Strauss és molt més que un llibre de viatges. En ell l'autor vol donar resposta a tota una sèrie d'interrogants: per què un hom es converteix en un etnòleg i com s'uneixen les aventures que va viure a la selva amazònica, que tan deliciosament explica en el llibre, i les experiències del'investigador?
El llibre explica el treball de camp de l'autor amb les tribus caduvo i bororo, i més tard amb els nambikwara, a l'interior del Brasil, experiència que descriu meravellosament, amb una seductora barreja d'erudició i seducció. I sorprèn la manera com arrenca el llibre. “Odio els viatges i els exploradors” (Lévi-Strauss, pàg. 9).
Claude Lévi-Strauss estàconsiderat com un dels màxims representants de l'estrcuturalisme. La seva obra, una de les més importants del pensament contemporani, harmonitza el mètode d'investigació estructuralista amb un pensament que planteja un problema filosòfic amb aquest mètode. Amb això es veu que Lévi-Strauss havia cursat estudis de filosofia abans de dedicar-se a la investigació etnogràfica.El llibre està dividit en nou parts: 1) La finalitat dels viatges; 2) Fulls de ruta; 3)El nou món; 4) La terra i els homes; 5) Caduveo; 6) Bororo; 7) Nambikwara; 8) Tupi-Kawahib; 9) El retorn. El llibre comença amb la sorprenent afirmació “Odio els viatges i ls exploradors”. A la vegada cada part consta de varis capítols: en total n'hi ha 40.Síntesi
Tristos tròpics és una bona mostra de l'antropologia humanística, ja que en ell Lévi-Strauss interpreta les cultures estudiades i tracta d'aclarir els significats culturals. A més suposa una ruptura epìstemològica amb lesaltres disciplines que abasten la temàtica de l'home, descriu perfectament l'etnografia dels llocs que visita i en el seu intent de descobrir el món de “l'altre” s'endinsa en la seva profunditat, aquella que ens és desconeguda i que ens crida molt l'atenció: la de l'alteritat cultural.
El llibre és bàsic per entendre el pensamement de Lévi-Strauss en el sentit de serun veritable informe totalment oposat a l'etnocentrisme, tant arrelat al pensament occidental, a la vegada que és una narració d'uns viatges sobre la destrucció de les cultures primitives del Brasil. Cal tenir present que els homes generalment no hem pres mai la diversitat de cultures per allò que és: un fenomen natural; al contrari hi solem veure més aviat una mena demonstruositat i que hom prefereix de rebutjar fora de la cultura tot allò que no es conforma a la norma sota la qual hom viu. A més la nostra civilització occidental, amb l'arrogància que li presuposa la seva superioritat tecnològica i militar, ha decidit suprimir la diversitat cultural. A tot això s'hi enfronta Claude Lévi-Strauss.A més l'obra conté estimacions de questions molt puntuals, que expressen clarament el pensament de l'autor: el poder polític, el budisme, el paper de l'islam, l'escriptura, per posar alguns exemples.Mitjançant el contacte amb les anomenades societats primitives d'Amèrica del Sud, Lévi-Strauss ens proposa una confrontació amb períodes de la humanitat, que ens fan repensar el valor de les estrcutures de la nostra societat i la influència que exerceixen en nosaltres els costums de la nostra existència....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.