Tttt

I (UNA JOIA DE VALOR)
El senyor Nicolau Rovira vol fer un regal a la seva esposa: “Voldria que ens ensenyés una joia, allò que se’ndiu una joia”. La Teresa vol una agulla de pit. El senyor Begú, el propietari de la joieria, coneix la història: “el senyor Rovira, ales seves velleses, s’havia casat amb una noia d’origen molt baix, i vés a saber què hi havia darrera d’aquells ulls que semblaven taninnocents i darrera de tanta bellesa. «Aquests matrimonis de vegades surten bé, pensà, però val més no provar-ho».
El senyor Nicolautria la millor joia de la casa: un ram de flors de brillants gros com el palmell de la mà. “La Teresa es quedà sense respiració i moguéel cap d’una banda l’altra com si el que estava veient fos un somni i es volgués despertar”, però estava sufocada de felicitat. Totpujant al cotxe pensà que aquella joia seria la seva salvació.
Al cap de dues o tres setmanes, la Teresa informa el seu marit que anirà aveure la modista i li demana permís per posar-se la joia: “volia que la modista quedés bocabadada”. Ell pensa que la seva dona “és unaperla”. Recorda quan la va conèixer i amb quins arguments la va demanar en matrimoni: “tot el que podia oferir-li era la seva fortuna,sabia de sobres que era vell i que cap noia no se’n podia enamorar.” Ella li contestà que s’ho pensaria. La Teresa “tenia un gran prob