Tu ets edip (llibre)

TÚ ETS ÈDIP

L’Eloïse i l’Aurélie, en perill d’anorèxia.

El pedopsiquiatre Marcel Rufo, rep a la seva consulta dos casos d’anorèxia.

Per una banda, l’Eloïse, una nena de tan sols vuit mesos, pateix segons els metges, una malaltia greu i rara sense cap diagnòstic. Als tres mesos ja l’havien operada d’una coartació a l’aorta i les conseqüències van ser vòmits i manca de gana. Per això elsmetges tractaven al cas com a possible malaltia digestiva. La nena presenta una anorèxia neonatal, rara i amb risc mortal. Aquesta malaltia la duu a un rebuig del menjar, fins i tot dels líquids i en el seu cas, una feblesa física i manca de llenguatge i expressió. Es tracta d’una psicosi*. La posen sota control d’una puericultora, la Mireille. Als vint mesos, la nena ha evolucionat positivament;comença a parlar i assoleix un bon nivell de llenguatge. Un dia, l’Eloïse cau a terra, es trenca la cama i resta uns dies immobilitzada a l’hospital. Gràcies a la Mireille i una tècnica que li aplica el pedopsiquiatre apartant la puericultora de la nena durant un cert temps, l’Eloïse pren consciència del seu cos. A partir d’aquest moment, s’observa una progressió i la petita comença a menjar. Alscinc anys i mig, la pacient s’incorpora a la vida normal.
Des de llavors, l’equip del centre perd contacte amb la nena tot i que Rufo segueix tenint algunes notícies d’ella. S’assabenta que, a l’adolescència, Eloïse pateix una diabetis molt greu ( tenint com a possible causa hereditària la pròpia mare amb diabetis) que la fa entrar en un estat de coma i la sotmet en un tractament d’insulina. Méstard té diversos comes que la fan tornar a caure a l’anorèxia. Els metges, no se’n adonen.
L’adolescent s’acaba suïcidant arrencant-se la sonda gàstrica i injectant-se una dosi triple d’insulina que la porta a una mort d’un coma hipoglicèmic.

* Psicosi. És una malaltia mental greu que aporta a la petita Eloïse una pèrdua de contacte amb la pròpia realitat i una alteració de les relacionsinterhumanes.

Per altra banda, l’Aurélie té divuit anys, l’alçada d’un infant de deu i pesa 23 kg. Als nou anys pateix anorèxia que li impedeix el creixement i la pubertat i desenvolupa un nanisme anorèxic. Afecció psicosomàtica*.
Quan acaba l’institut, comença la carrera de pediatria però a causa d’uns comentaris d’uns companys, es debilita i decideix plegar. Per explicar la seva malaltia a Rufo,descriu que anteriorment va ser víctima d’una agressió sexual, cosa que el pedopsiquiatre no en fa gaire cas ja que el malalt en alguns casos, utilitza aquest tipus de problemes per explicar la seva malaltia. Durant quatre anys és tractada per en Rufo, però la noia no accepta el seu cos ni supera les manies del seu físic. Més tard, a causa d’un intent de suïcidi, és hospitalitzada sota controld’un servei especialitzat, fora de control del pedopsiquiatre.
L’Aurélie, té vint-i-quatre anys i comença uns estudis d’infermeria més simples en l’àmbit de l’atenció sanitària amb il·lusió. Malgrat el seu seguiment mèdic, continua tenint anorèxia.

* Afecció psicosomàtica. Transtorn corporal provocat per causes psicològiques. L’anorèxia, és un cas d’afecció psicosomàtica ja que dels problemesmentals, se’n deriva una malaltia física comportant conseqüències físiques importants: pèrdua de cabells, tendència a l’hirsutisme, ungles trencades dents corcades, absència de regla, malestar, estrès, amenorrea, ...

Udols i coixeses.

Marcel Rufo analitza dos casos al mateix temps.

El de la Lucie, que profereix udols semblants als d’un gos ferit des de que el seu germà petit morís davantd’ella fent un crit al tocar una línia d’alta tensió. Quan aquest nen va néixer, la Lucie es va sentir desplaçada ja que els pares van mostrar un gran afecte per aquest i la nena havia quedat en segon pla. Inconscientment,la Lucie desitjava la mort del seu germà; un dia que el duia en braços, el va deixar caure i el nen va romandre hospitalitzat. La nena es va sentir culpable de tot, fet que es va...