Tu m'aprens


Tu m’aprens
Memòria i oblit d’un aprenent de mestre

Jaume Cela i Ollé

Els dos capítols que més m’han agradat han estat: Adaptació i Creu de Sant Jordi.
Adaptació : Aquest capítol parladels primers dies d’escola dels més petits, els nens de 3 anys, i de la seva adaptació. M’ha agradat, ja quem normalment els professors i les professores d’aquests nens que just comencen una nova etapade la seva vida, molt important i difícil alhora, tendeixen a demanar als pares i mares que deixin el seu fill a l’escola marxin, “que desapareguin tan aviat com sigui possible” tal com diu el llibre.Però, Jaume Cela hi dóna un altre punt de vista i creu que els pares i les mares haurien de tenir més participació en aquest moment tant important pels seus fills. Jo, personalment, estic d’acordamb l’autor del llibre. Penso que les primeres setmanes d’escolarització d’aquests infants hauria de tenir lloc amb el suport de les famílies i el seu acompanyament durant aquest procés d’adaptació, pertal de facilitar-lo. Així doncs, crec que seria favorable que durant aquestes primeres setmanes els pares i/o les mares de cada nen es quedessin a l’aula unes horetes per tal que el nen comenci afamiliaritzar-se amb el nou entorn, amb els companys i amb la professora o professor, sentint-se còmodes i segurs, ja que amb la mare o el pare a prop sembla que les pors d’aquests infants s’esfumin.Així doncs, mica en mica, el nen anirà habituant-se i sentint-se més a gust, fins que arribarà un moment en el qual ja podrà estar sol a l’aula, sense plorar ni patir. Perquè, jo almenys, recordo quecada dia que vaig passar a P-3 pensava que els meus pares m’abandonarien a l’escola i no vindrien a recollir-me. Evidentment, això no era així, però és que per un nen petit l’escola suposa un altre móntotalment nou, desconegut i diferent.

Creu de Sant Jordi : Doncs bé, aquest capítol m’ha agradat molt, ja que, dóna a entendre que encara que quelcom sigui molt important per a tu i li donis...