Tuputamadre

En veure aquell antic objecte vaig poder observar com la meva avia movia la manivela lentament. Aquella dona a la que nomes veia els dies de festa, despresd’haver pujat a les golfes feia funcionar aquell objecte com si ho hagues fet tota la vida. Estava oxidada pero funcionava com si fos nova. Va començar a sortirtot el café. Quan en va tenir suficient, va guardar la major part en un bol i l’altra part la va posar en la cafetera, i la va posar a bullir al fogó. Alcap d’una estona la cafetera va començar a fer soroll i la padrina va treure el café. El va servir a tots els de la taula, els convidats se’l van beureencantats i van felicitar a la padrina.
Jo volia fer servir la màquina de moldre el cafè.
Un dia quan l’àvia no hi era, vaig agafar-lo, vaig posar els grans decafè a la part superior i vaig els vaig moldre. Quan havia acabat, una mosca m’estava molestant, i vaig moure el braç bruscament. Sense voler li vaig donarun cop a la màquina i va caure al terra. Es va trencar en diferents parts. La manivela, la part superior, el lloc per on surt el pols del cafè...
Vaigquedar aterroritzat i, per un moment vaig pensar en el que em diria la padrina si veu el que he fet. Ràpidament, nerviós, vaig amagar les parts a les golfes, jaque la meva padrina te mal al genoll i no hi acostuma a pujar. Els vaig deixar darrere d’un armari i vaig marxar corrent d’allí.
L’endemà em va preguntar sihavia vist o tocat la màquina pero li vaig dir que no, ja que no tenia valor per dir-li que havia trencat un objecte tan antic i valuós.

Chic Gallur, Marc