Turismo
Páginas: 9 (2137 palabras)
Publicado: 24 de febrero de 2013
DOCUMENTAL SOL I OMBRES
El turisme és l’activitat econòmica més creixent dels últims 60 anys. Actualment 900 milions de turistes generen uns 700 mil milions de dòlars anuals, 300 vegades més que en 1950.
El turisme es promogut com un singular agent de modernització i progrés, generador de treball i riquesa, com també font inesgotable d’entreteniment. Però, fins on es rentable vendreparadisos en mig de la pobresa?
Per als països del sud, el desenvolupament del turisme massiu implica moltes vegades, atorgar enormes concessions de territori i recursos naturals a interessos d’ estrangers. En mig de deutes i pressions dels organismes financers internacionals, els països pobres passen a ser atractius degut a un turisme sense impostos, com també la inexistència de regulacions socials niambientals. Així doncs, es converteixen, moltes vegades, en paradisos terrenals de riquesa e interessos aliens.
Si s’analitza l’activitat turística, un cop fora dels escenaris artificials creats per la industria turística, es pot veure amb claredat com aquest creixement econòmic ha comportat també enormes impactes negatius per a les poblacions locals i el medi ambient. Per tant, partintd’aquesta base, durant el transcurs del documental Sol i ombres, Joaquim Zúniga, director i president de la Fundació Luicérnaga, ens mostra la cara menys coneguda del desenvolupament turístic en cinc territoris de Centre Amèrica i el Carib.
IDENTIFICA, SEGONS LES EXPLICACIONS DEL DOCUMENTAL, QUINES SÓN LES PRINCIPALS INCIDÈNCIES DEL TURISME PER A CADASCUN DELS LLOCS QUE HI APAREIXEN. FES-HO DES DE L’ÒPTICA AMBIENTAL, SOCIAL COM ECONÒMICA.
El turisme es promogut com un singular agent de modernització i progrés, generador de treball i riquesa, com també font inesgotable d’entreteniment. No obstant això, el seu desenvolupament també ha provocat greus impactes i conflictes tant socials com ambientals.
Aquest documental mostra els problemes i la cara menys coneguda d’alguns dels principalsdestins turístics de Nicaragua (Tola), Costa Rica (Guanacaste), República Dominicana (Punta Cana), Mèxic (Cancún) i Hondures (Bahía de Tela).
* NICARAGUA – TOLA
Tant a Nicaragua, com a la resta de països analitzats durant el documental, el desenvolupament massiu del turisme provoca la destrucció o la deterioració dels recursos naturals, degut a una inexistent o mala planificació dedesenvolupament turístic.
Per tant, a mesura que les zones s’urbanitzen, els recursos naturals adquireix un major valor tant per a la població local com també per el turista. Però evidentment qui en surt més mal part d’aquest malversament de recursos no n’és el turista, si no la població local, ja que aquets recursos són de vital importància per la seva supervivència.
Una altre problema en detrimentde la població local fomentat per l’activitat turística és la pujada del valor dels terrenys, el qual provoca un desplaçament de la població local degut a que no ho poden pagar.
També, com bé sabem, i més ara degut a la crisis econòmica, les lleis no sempre són garantia de drets. Com per exemple en el cas de Nicaragua, on la problemàtica recau en el sistema jurídic, el qual es caracteritza perser un sistema corrupte i ple d’ irregularitats amb els títols de propietat. Com també, cada vegada és més habitual, es fomenta la propietat privada a estrangers que es poden permetre els desorbitats preus dels terrenys. A Tola, hi havia 54km de costa d’ accés públic però en l’actualitat només hi ha 4 km de costa pública, ja que les platges es privatitzen, provocant encara més el desplaçament dela població local i les privacions de recursos marítims.
* COSTA RICA – GUANACASTE
Costa Rica és mundialment conegut turísticament degut als seus atractius com el clima, les seves meravelloses platges, l’ abundant naturalesa... La industria turística destaca com el destí més visitat d’ Amèrica Central.
En el cas de Guanacaste, l’ urbanisme salvatge és típic, on la construcció...
El turisme és l’activitat econòmica més creixent dels últims 60 anys. Actualment 900 milions de turistes generen uns 700 mil milions de dòlars anuals, 300 vegades més que en 1950.
El turisme es promogut com un singular agent de modernització i progrés, generador de treball i riquesa, com també font inesgotable d’entreteniment. Però, fins on es rentable vendreparadisos en mig de la pobresa?
Per als països del sud, el desenvolupament del turisme massiu implica moltes vegades, atorgar enormes concessions de territori i recursos naturals a interessos d’ estrangers. En mig de deutes i pressions dels organismes financers internacionals, els països pobres passen a ser atractius degut a un turisme sense impostos, com també la inexistència de regulacions socials niambientals. Així doncs, es converteixen, moltes vegades, en paradisos terrenals de riquesa e interessos aliens.
Si s’analitza l’activitat turística, un cop fora dels escenaris artificials creats per la industria turística, es pot veure amb claredat com aquest creixement econòmic ha comportat també enormes impactes negatius per a les poblacions locals i el medi ambient. Per tant, partintd’aquesta base, durant el transcurs del documental Sol i ombres, Joaquim Zúniga, director i president de la Fundació Luicérnaga, ens mostra la cara menys coneguda del desenvolupament turístic en cinc territoris de Centre Amèrica i el Carib.
IDENTIFICA, SEGONS LES EXPLICACIONS DEL DOCUMENTAL, QUINES SÓN LES PRINCIPALS INCIDÈNCIES DEL TURISME PER A CADASCUN DELS LLOCS QUE HI APAREIXEN. FES-HO DES DE L’ÒPTICA AMBIENTAL, SOCIAL COM ECONÒMICA.
El turisme es promogut com un singular agent de modernització i progrés, generador de treball i riquesa, com també font inesgotable d’entreteniment. No obstant això, el seu desenvolupament també ha provocat greus impactes i conflictes tant socials com ambientals.
Aquest documental mostra els problemes i la cara menys coneguda d’alguns dels principalsdestins turístics de Nicaragua (Tola), Costa Rica (Guanacaste), República Dominicana (Punta Cana), Mèxic (Cancún) i Hondures (Bahía de Tela).
* NICARAGUA – TOLA
Tant a Nicaragua, com a la resta de països analitzats durant el documental, el desenvolupament massiu del turisme provoca la destrucció o la deterioració dels recursos naturals, degut a una inexistent o mala planificació dedesenvolupament turístic.
Per tant, a mesura que les zones s’urbanitzen, els recursos naturals adquireix un major valor tant per a la població local com també per el turista. Però evidentment qui en surt més mal part d’aquest malversament de recursos no n’és el turista, si no la població local, ja que aquets recursos són de vital importància per la seva supervivència.
Una altre problema en detrimentde la població local fomentat per l’activitat turística és la pujada del valor dels terrenys, el qual provoca un desplaçament de la població local degut a que no ho poden pagar.
També, com bé sabem, i més ara degut a la crisis econòmica, les lleis no sempre són garantia de drets. Com per exemple en el cas de Nicaragua, on la problemàtica recau en el sistema jurídic, el qual es caracteritza perser un sistema corrupte i ple d’ irregularitats amb els títols de propietat. Com també, cada vegada és més habitual, es fomenta la propietat privada a estrangers que es poden permetre els desorbitats preus dels terrenys. A Tola, hi havia 54km de costa d’ accés públic però en l’actualitat només hi ha 4 km de costa pública, ja que les platges es privatitzen, provocant encara més el desplaçament dela població local i les privacions de recursos marítims.
* COSTA RICA – GUANACASTE
Costa Rica és mundialment conegut turísticament degut als seus atractius com el clima, les seves meravelloses platges, l’ abundant naturalesa... La industria turística destaca com el destí més visitat d’ Amèrica Central.
En el cas de Guanacaste, l’ urbanisme salvatge és típic, on la construcció...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.