Tururu

La Terra És De Mantega: Creació Del Món Segons El Brahmanismo:

Abans que tot cal assenyalar que del Brahmanismo neixen dues religions: L'hinduisme i el budisme.
Aquest mite, que es va trobar per primera vegada en els Brahmanes, està molt estès en els Puranas. La següent versió és una forma condensada del Mahabharata (una de les dues grans epopeies en sánscrit compostes entre el segle IV abansde Crist i l'IV després de Crist), i se centra en l'obtenció del amrita (immortalitat); o elixir de la immortalitat. Amb l'ambigüitat característica de la mitologia índia, el cosmos ja existeix en cert sentit abans que apareguin aquest i altres punts essencials.
Els déus, reunits a la muntanya Meru, reflexionaven sobre com obtenir el amrita. Visnú va proposar: “Que els Devas batin el baldi del'oceà i en batre-ho sorgirà l'elixir, juntament amb totes les herbes i joies.”
Van ser a la muntanya Manés, ho van arrencar i ho van col·locar en el lloma d'una tortuga a manera de paleta, i servint-se de la serp Vasuki com a entenimentada, es van posar a batre l'oceà. Els Asuras i els Danavas van subjectar un extrem de Vasuki i els Devas l'altre i van donar voltes a la muntanya Manés, de maneraque els seus arbres es van trontollar i la seva fricció els va incendiar. Indra va apagar les flames amb aigua dels seus núvols, però la saba de totes les plantes va fluir fins a l'oceà, que es va transformar en llet i després en mantega.
Amb un últim esforç, els déus van seguir batent, i així van sorgir el Sol, la Lluna, la deessa de la fortuna, altres tresors i, al final, el diví metgeDhanvantari, amb l'elixir. Visnú va convèncer als Asuras que renunciessin a l'elixir i l'hi donessin als Devas, però Rahu es va apoderar d'una gota i abans que pogués empassar-la Visnú el va decapitar. Des de llavors Rahu i la Lluna (amb la qual s'identifica el amrita) mantenen una lluita contínua, la qual cosa explica la desaparició i aparició periòdiques del nostre satèl·lit pel coll tallat de Rahu.Enfuriats, els Asura van entaular batalla però van ser derrotats i els déus victoriosos van tornar a col·locar la muntanya Manés en el seu lloc.




Els Cinc Sols: El Mundo Segons Els Asteques.

Segons els asteques el suprem creador de tot va ser el déu Ometecuhlti que, al costat de la seva esposa Omecihuatl, va crear tota la vida sobre la terra. En altres versions, aquesta parella creadoraoriginal, es redueix a una sola divinitat anomenada Ometeotl que adquireix un doble vessant, d'una banda la masculina, Ometecuhtli, i, per un altre, la femenina, Omecihuatl. Així, aquest déu, que apareix com un déu del foc i com el déu suprem del panteó asteca, és una divinitat andrógina. No va rebre culte formal ni tampoc va explicar un centre de culte, però estava present en cada ritual i en totesles elements d'aquest món. Aquesta parella còsmica, o aquest déu andrógino, va donar a llum als quatre déus que més tard crearien cadascun dels sols i més tard va tenir altres 1.600 divinitats més. Segons la mitologia asteca abans del nostre sol, que és el cinquè, van existir altres quatre. Per als asteques vivíem, per tant, en la cinquena creació, o en la cinquena era.
Tornant a la parellaoriginal i a la seva descendència, la legenda mexicana assenyalava que cadascun de sigueu-vos déus creadors lluitava per la supremacia al món, emprant cadascun la seva pròpia força còsmica: terra, foc, vent o aigua. Mentre aquestes forces es mantinguessin en equilibri, el món estava en ordre i podia existir l'era d'un sol; no obstant això, si es produïa un desequilibri còsmic, aquest sol, juntamentamb la Terra i els éssers humans d'aquesta era, peririen. El primer d'aquests cinc sols va ser el creat pel déu Tezcatlipoca, que era el déu de la Terra. No obstant això, la seva creació va ser alguna cosa imperfecta, ja que els éssers humans van aparèixer amb forma de gegants i en comptes d'un sol complet, es va formar mig sol. Aquells gegants éssers humans, es van veure obligats a sobreviure...