Técnicas Artísticas

TÈCNIQUES ARTÍSTIQUES

◦ PINZELLS:
Invent de la industrialització. Abans la gran majoria de productes pictòrics es feien manualment. Fusta + Brolla metàl·lica + pèl (animal o sintètic, unit a la brolla amb cola).
A les coves paleolítiques s’han trobat restes de pèl impregnat de pigments. A la Bíblia s’esmenten oficis que utilitzaven una mena de pinzells. A l’antic Egipte feien servir fulles ipell de bou.
Els pinzells per als procediments aquosos tenen forma bombada, per retenir l’aigual. La forma de cada pèl és cònica. Pels procediments grassos són de forma quadrada i el pèl retè l’oli. Els pinzells bons són de pèl flexible. La producció de pinzells bons és feta a mà.
Cennino Cennini al tractat El Libro del Arte explica com fer pinzells, actualment aquesta manera de fer lautilitzen els qui pinten sobre cuir o amb or líquid per a l’orfebreria.
La brotxa és un pinzell rodó i molt gran amb un forat al mig per retenir la pintura, serveix per a dimensions grans. La paletina és plana, serveix per procediments que no necessiten tanta qualitat de pintura, per envernissar o preparar teles. L’estapolany serveix per aguantar el pols. L’espàtula angulada s’usa per pintar i la planaper retirar la pintura sobrant.

◦ MATERIALS DE DIBUIX:
Materials que es treballen en sec o en líquid. Un dels primers suports que es van fer servir per dibuixar va ser la cera, amb un estilet. Quan es va començar a usar el papir l’estilet va evolucionar cap a punxes metàl·liques. Això suposa que s’oxidi el metall i fa malbé el paper.
Sec: no porten aglutinant. S’enganxen a la superfície perabrasió, el suport rugós va llimant el material de dibuix.
- Carbonet: branques cremades a combustió molt lenta.
- Grafit: mineral derivat del carboni (plumbagina, no té res a veure amb el plom). Molt tou, negre intens. El que endureix aquest mineral és l’argila, quanta més argila, més dur és. Numeracions H (hard) i B (black).
- Sanguina: mineral vermellós, hematites. Òxid de ferro vermell.S’usava molt per brunyir l’or.
- Conté: derivat d’hidrocarburs, no allarga tant els traços com el carbonet.
- guixos de colors: guix barrejat amb pigments.
- Llapis de colors: fets de pigment, una substància que dóna duresa (argila, caolí) i una substància tova que és cera d’abelles. Es van començar a fer servir amb l’Impressionisme.
Líquid: estan fets a base d’un pigment i aglutinants per fixar elpigment a la superfície.
- Tintes
- Aquarel·les

◦ PIGMENTS:
Són sòlids, tant els orgànics com els inorgànics. Alteren la seva aparença segons la llum.
Són insolubles, a diferència de les tintes que són solubles.
Procedència:
- Orgànica: vegetals (indigo, granja) o animals (sèpia, cochinilla, nuvex)
- Inorgànica: mineral (lapislázuli, azurita, blau ultramar) o química (imita als minerals).Blanc de plom: pigment artificial.
Quan arriba la industrialització, la indústria química investiga pigments per a substituir aquests.

◦ AGLUTINANTS:
Funció:
- Secar i enganxar el pigment al suport.
- Protegeix les pintures dels canvis atmosfèrics.
- Dóna la qualitat visual a la pintura.
Grups:
- Aquoses: solucions (gomes d’origen vegetal, coles d’origen animal)* idissolucions/emulsions (ou, llet, polímers)*
- Grassos: els que no es desfan amb l’aigua: oli i cera.*

*
Goma vegetal: goma aràbiga, líquid procedent dels arbustos que se solidifica. Es desfà amb l’aigua, en canvi la resina no. S’utilitza per fer les aquarel·les i els gouache.
- Goma de tragacant: per fer els pastels.
- Goma de cirerer: molt emprada a la miniatura medieval.
Coles animals:
- Col·lagen:proteïna que es troba a la pell, als ossos, a la placenta i a la bufeta de segons quins peixos. Segons la procedència és més dur o més tou.
- Cola de conill: és la cola de pell, també es fa amb restes de pergamí. S’ha de treballar sempre al bany maria. Es fa el tremp de cola.
- Gelatina (placenta) i cola de peix: es fan servir per papers delicats.
- Llet: caseïna, per fer el tremp de caseïna....