técnicas de aparadorisme

Unitat didàctica 3

Tècniques d’aparadorisme
3.1. Teoria del color
3.1.1. Introducció

Cal parar atenció al
color tant a l’interior com
a l’exterior de
l’establiment i molt
especialment a
l’aparador.

La font lluminosa
pot modificar els
colors.

El color és un element al que s’ha de dedicar una especial atenció tant a l'interior de la
sala de vendes com a l'exterior; i moltmés en el cas que ens ocupa: l'aparador. És
important perquè una bona combinació de colors dels productes, de la sala de vendes,
i del mobiliari, crida l'atenció i és suficient per atreure la mirada del client, donat que el
color també produeix sensacions que poden influir en el comportament de compra
dels clients.
El color es pot estudiar des de diverses perspectives. Els aspectes que tenen mésinterès per a la seva aplicació en els aparadors són: la teoria de la pigmentació, la
teoria dels colors de la llum i el significat psicològic que se'ls atribueix.

3.1.2. Què és el color?
Quan la llum incideix sobre un objecte, aquest n’absorbeix una part i en reflecteix una
altra, la retina rep aquesta llum reflectida, la interpreta en termes d’intensitat i longitud
d’ona, i es produeixla percepció dels colors. D’aquesta manera, diem que un objecte
és blanc quan reflecteix tota la llum que rep, que és negre quan l’absorbeix
tota, que és vermell quan reflecteix partícules lluminoses amb una longitud d’ona
determinada i així successivament.
Les diferents fonts lluminoses poden modificar els colors: la llum del sol provoca una
sensació més brillant i neta; en canvi, unabombeta tendeix a donar una tonalitat
ataronjada als colors, i un tub fluorescent els torna verdosos.
Encara que, com es veu, el color és un fenomen lluminós, a la pràctica se solen
distingir dos tipus de colors d’acord amb el procediment que es fa servir per a obtenirlos: els colors-llum i els colors-matèria o pigments.

3.1.3. Colors-matèria
La mescla de color que es produeix quan pintem ambmatèria o pigments, és a dir,
amb pintures, llapis de colors o retoladors, s’anomena síntesi subtractiva.
El cian, el magenta i el groc són els colors primaris. La barreja de dos colors
primaris ens dona un color secundari i amb la mescla dels tres colors primaris, o dos
de secundaris, s’obté un color quasi negre. Amb aquest procediment s’obtenen els
colors a la pintura i la fotografia.

Cian+

Magenta

+

Groc

=

Negre

Fig. 3.1. Colors-matèria (pigment). Síntesi subtractiva.

Crèdit 5 – Promoció en el punt de venda

3.1

UD 3 – Tècniques d’aparadorisme

3.1.4. Colors-llum
A més dels colors-matèria existeixen els colors-llum, la mescla dels quals rep el nom
de síntesi additiva. En aquest cas els colors primaris són el blau, el vermell i el
verd. La mesclade la llum d’aquests tres colors mitjançant la projecció sobre una
mateixa superfície dóna com a resultat la llum blanca. La mescla de dos colors-llum
primaris dóna un color secundari.
El sistema additiu de mescla de colors s’utilitza en escenografia, espectacles i en la
pantalla del televisor. (RGB)

Vermell

+

Verd

+

Blau

=

Blanc

Fig. 3.2. Colors-llum. Síntesi additiva.3.1.5. Colors secundaris
Es poden distingir tant en els colors-matèria com en els colors-llum i són els que
resulten de barrejar dos colors primaris.
Els colors-matèria secundaris són: el taronja (que s’obté barrejant pigments
magenta i groc), el verd (mesclant groc i cian) i el violeta (amb cian i magenta).

Els colors secundaris
s’obtenen barrejant
dos colors primaris.

Taronja

=Magenta

+

Groc

Verd

=

Groc

+

Cian

Violeta

=

Cian

+

Magenta

Fig. 3.3. Colors-matèria secundaris.

Els colors-llum secundaris són: el groc (que s’obté amb llum vermella i verda), el
cian (a partir de la llum verda i la blava) i el magenta (de la llum blava i vermella).

Groc

Cian

Magenta

=

Vermell

+

Verd

=

Verd

+

Blau...