U5 U6 Resum Geo

U5: CANVIS I PERMANÈNCIES EN EL SECTOR PRIMARI
1.De l’agricultura tradicional a l’agricultura de mercat
1.1.De l’agricultura de subsistència a l’economia de mercat
Durant el s. XIX, la utilització de noves tècniques agrícoles van permetre augmentar la producció agrària i obtenir excedents per alimentar una població en creixement.
A mesura que la industria s’anava desenvolupant i les ciutatscreixien, va augmentar la demanda d’aliments. Els pagesos deixaren de fer-se els vestits i tot. Però per tal d’adquirir tots aquests productes necessitaven diners, que nomes podien obtenir mitjançant la venda de les collites al mercat. Com a conseqüència d’aquest procés econòmic, una part cada vegada més important del sector agrari va entrar als circuits de l’economia de mercat, el pagès és venedor icomprador.
Avui dia a Espanya, l’agricultor ha abandonat l’agricultura tradicional, destinada al consum propi, economia de subsistència, i dedica la producció al mercat.
Rotació de conreus:
Societats preindustrials(Fins al s.XVIII)Rotació biennal

Societats industrialsRotació Triennal


Capitalització del camp
Quan la industria va necessitar mà d’obra i el ferrocarril va facilitar lescomunicacions es va iniciar un procés d’èxode rural.
Els agricultors han adoptat noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització per augmentar la superfície de regadiu, per comprar maquinaria, per adquirir bestia de raça o adoptar les instal·lacions.
1.2.Evolució de la població activa agrària a Espanya
A partir dels anys 70 amb la consolidació de la industrialització a Espanya, s’ha produït unagran disminució dels actius agraris. Destaquem les principals causes:
1. La pressió urbanística sobretot a la mediterrània lligada al desenvolupament del turisme de masses a obligat a molts camperols a vendre les terres.
2. La baixa rendibilitat que obtenen els pagesos amb la venda dels productes agrícoles.
3. La competència de feines d’altres sectors econòmics més ben pagades i còmodes.
4. Augmentde la mecanització al procés productiu i l’eliminació de mà d’obra.
5. La duresa i dependència que suposa l’activitat agrària i ramadera.
6. Competència de ma d’obra agrària assalariada, immigrada, mes barata i menys reivindicativa.
7. La desconsideració social de les feines del camp generades per la població urbana.

1.3.El treball agrari a Espanya

A les finques petites i mitjanes elspropietaris son els qui treballen la terra amb l’ajuda de la família, explotació familiar, o amb la participació d’un assalariat fix o d’uns quants.

A causa dels baixos rendiments, de l’especialització i de la mecanització creixent dels conreus és més freqüents que el cap de família treballi a l’explotació agrícola, la dona i els fills es dediquen a altres activitats econòmiques. També és habitual que elpetit propietari treballi al camp a temps parcial.

A les finques grans augmenta la gestió directa i disminueixen la parceria i l’arrendament de parcel·les, perquè la maquinaria pesant necessita molt d’espai. La mecanització també ha provocat la disminució del nombre de treballadors assalariats fixos i ha fet que augmentés la demanda de treballadors eventuals.
1.4.Evolució de la superfície agràriaSuperfície agrària útil(SAU). La SAU la formen les terres de conreu, els prats i les pastures.

1.5.La terra i l’estructura de les explotacions agràries

Gran explotació o latifundi
Els latifundis son explotacions de grans dimensions (+ de 100ha) on es practica una agricultura extensiva. A Espanya hi predominen a Extremadura, Castella-La Manxa i Andalusia.

Actualment els antics latifundis estroben en una situació econòmicament favorable, perquè disposen de grans extensions de terra on l’explotació es pot mecanitzar i obtenir-ne collites importants la comercialització de les quals produeix beneficis elevats.

Petita explotació o minifundi
Els minifundis son explotacions de petites dimensions (- de 10ha). Predominen a la meitat de la Península i als dos arxipèlags.
Les dimensions de les...