ull humà

L'ULL HUMÀ.
La capacitat de veure, el comunament anomenat sentit de la vista, és una
facultat, com l'oïda o el tacte que permet a l'ésser humà posar-se en contacte
amb el món. Establir comunicacions amb què expressar i / o informar. La
capacitat de veure imatges, però, és molt més complex que una simple
explicació verbal d'aquest procés.
Comença per qüestions òptiques i fisiològiquespròpies del sistema nerviós i
l'aparell visual. I entraran tres factors diferents en joc.
La visió és de tres operacions diferents i alhora relacionades: òptiques,
químiques i nervioses
L'ull actua com una càmera
obscura creada per capturar
la major lluminositat en un
punt únic
La part transparent de l'ull,
la còrnia, és la que procura
l'entrada dels raigs
lluminosos. L'iris és un
múscul quedelimita una
obertura, la pupil·la (2-8
mm).
La pupil·la s'obre i es tanca
en funció de la quantitat de
llum que arriba, i això

modifica la percepció. Per què?
La variació en la percepció es deu a una combinació entre la quantitat de llum
i la profunditat de camp. Com més tanquem la pupil·la, a la llum de sol, per
exemple, més profunditat de camp tenim. Aquest procés s'anomenaadaptació. L'adaptació és la facultat de l'ull per ajustar automàticament a
canvis en els nivells d'il·luminació. Es deu a la capacitat de l'iris per regular
l'obertura de la pupil·la hi ha canvis fotoquímics a la retina. L'adaptació
completa es produeix passada una hora. (cas de foscor a llum) Una vegada
que la llum ha travessat la pupil·la ha de travessar el cristal·lí.
El cristal·lí és una lent deconvergència variable, (allò que ens fa ser miops o
hipermetrops). L'ull fa una acomodació.
Una modificació del cristal·lí en funció de la distància de la font de la llum. Es
tracta d'un procés relativament lent ja que es necessita més o menys un
segon per passar d'una acomodació més propera a la més llunyana.
La retina, que es troba al fons de l'ull, conté els receptors de llum. Aquestsreceptors estan compostos de substàncies (rodopsina) que per reacció

 

1
 

química amb altres es descomponen. Quan deixa d'arribar llum a la retina la
rodopsina torna a recompondre. La retina és principalment un laboratori
químic. La composició de la imatge es resol des d'una operació òptica i no
encara cognitiva ni nerviosa. Cada receptor retinià s'enllaça amb cèl·lules queconformen el nervi òptic. El nervi surt de l'ull i acaba en una regió lateral del
cervell, el cos geniculat, que amb noves connexions nervioses surt cap a la
part posterior del cervell, on arriba al còrtex estriat.

L'ULL HUMÀ.
1.1 Procés percepció visual

L'ésser humà DESCOBREIX, ORGANITZA i RECREA la realitat, adquirint
consciència d'ella per mitjà de la PERCEPCIÓ.
ESTÍMUL i PERCEPCIÓ
-L'estímul pertany al món exterior i produeix un primer efecte o sensació en
la cadena del coneixement; és d'ordre qualitatiu com el fred, la calor, el dur,
el gelatinós, el vermell, el blanc ... És tota energia física, mecànica, tèrmica,
química o electromagnètica que excita o activa a un receptor sensorial. La
percepció pertany al món individual interior, al procés psicològic de la
interpretaciói al coneixement de les coses i els fets.
Identificar la realitat per les impressions que es produeixen en els nostres
sentits és una de les més fermes evidències de la misteriosa perfecció de la
ment humana. La diferència entre les sensacions rebudes i la realitat del món
físic que ens envolta, l'explica la psicologia, tot i que estan implicades moltes
ciències, com la geometria, la física,la biologia, la sociologia i l'antropologia.

1.1.1 Elements de la percepció
L'evolució natural de l'òrgan de la visió va haver de començar a éssers
primitius per una capacitat d'orientació cap a la llum, probablement l'únic
que l'ull pogués detectar, per després notar la presència d'ombres probablement de potencials depredadors-. Així es va iniciar la percepció de
la distància. Una...