Un Comiat Dolç ( Radacció En Català)

Un comiat dolç

Va sonar la campana. Les classes havien acabat per fi! I ens esperava un llarg estiu per endavant. Sortíem corrent, de classe, i vaig començar a acomiadar-me de tota la meva penya.Mentre li deia adéu a la meva millor amiga, Lidia, vaig notar com l’ Enric evitava topar la seva mirada amb la meva. Per què ho feia? Estava tan trist i preocupat com
jo o passava de mi? La penya vacomençar a marxar fins que ens vam quedar sols. El cor m'anava a cent per hora quan es va apropar a mi tímidament. Els seus ulls brillaven com si anés a plorar, semblava tan trist ... Veure'l així emva deixar completament bloquejada, sense paraules. Simplement ens miràvem als ulls sense saber què dir. La por es va apoderar de mi de nou, no em vaig poder contenir i li vaig preguntar: - Quèpassarà amb nosaltres?
Després d'un breu silenci que es va fer etern, va contestar: - Res, Res. Vaig pensar: Què vol dir amb «res»? I abans de poder preguntar-li-ho em va agafar de la mà mentre amb l'altramà m'acariciava els llavis per fer-me callar i em
va dir: - Et trobaré molt a faltar.

Gràcies a un examen
L’ Enric era molt tímid i reservat i li havia costat un munt demanar-me per sortir. Feiatres anys que anàvem a la mateixa classe i sempre havíem tingut bon rotllo, però mai ens havíem atrevit a fer el pas. Va ser després del control de matemàtiques quan va començar la nostra història.Jo estava molt nerviosa perquè m'havia anat fatal; creia que havia suspès, i Enric es va acostar a mi per fer-me riure i distreure. I ell no es va separar de mi ni un moment.
Aquell dia em vaigadonar que, a més de ser ben plantat, era una passada de noi.

Dues hores més tard, entre petons i carícies, em va dir que jo li agradava d’ allò més des de feia temps i em va demanar per sortir dedebò. No m’hi vaig poder resistir. Les dues setmanes que vam passar junts van ser
una passada. Anàvem al cinema, esmorzàvem junts cada dia, parlàvem molt, ens explicàvem els nostres
somnis ... Va...