Un cor senzill

INTRODUCCIÓ
He fet aquest treball basant-me en associacions d’aquest conte metaforista que relacionen el món humà amb els móns vegetal i animal, a partir de citacions i moments que considero vitals en la història de Félicité.

FÉLICITÉ
La història de Félicité és la d’una criada “silenciosa amb el rostre amarg i la veu aguda que als vint-i-cinc anys n’hi feien quaranta”(. S’ocupa de lasenyora Aubain, dels seus fills i de la casa on viuen, amb olor de florit, i amb regust d’una burgesia ja gairebé a les acaballes. La única educació que té és la que rep gràcies a Paul, el nen de la casa, que la instrueix i “li dóna tota la seva educació literària” (. “Semblava una dona de fusta que funcionés d’una manera automàtica” (. Ha tingut una infància trista i una vida plena de dificultats.Dificultats, contrarietats i penes que la posen en marxa i engeguen els mecanismes de supervivència. Es mostra agraïda amb la senyora. “amb maneres d’una altivesa que allunyava” (, i amb la gent del seu entorn. És fidel, entregada i d’ un caràcter generós i altruista. El cor senzill de la infeliç Félícité es conforma amb poca cosa i accepta el tracte insensible i el sou escàs que rep, desprésd’anys de servei i de començar la jornada laboral després d’anar a missa, treballant de sol a sol. L’amor marital que mai ha tingut és substituït per l’entrega i el treball pels altres. A mesura que va envellint s’aïlla i es tanca el cercle de les seves idees, a la seva habitació- basar on guarda objectes que la senyora no vol, associats a moments i persones estimades, en una casa deteriorada i envenda. En la darrera etapa de la seva vida, sorda, sola i amb “el cap perdut” ( centra la seva activitat en Lulú amb una devoció maternal i un deliri malaltís.

VIDA FAMILIAR
La vida familiar de Félicité va ser curta. ”El seu pare, manobre, s’havia matat en caure d’una bastida. Després morí la mare, les germanes es van dispersar. Així ho expressa Elena Real: “Le vide et l'absence se situentainsi aux sources mêmes de la vie. Dans la profondeur de la mémoire il y a perte, et la vie postérieure ne va que redoubler, répéter ces partes originelles”[1]. La recull un granger que no la tracta bé i que la va “despatxar per un robatori de trenta sous que no havia comès” *. Després treballa en una altra granja on sí agrada als amos, però arran d’un desengany amorós també en marxa.
Ja servint ala casa de la senyora. Aubain, un dia una dona “va abordar” * Félicité. ”Havia retrobat una germana; i va aparèixer Nastasie Barette, dona de Leroux” *, i mare de tres nens. Félicité els hi agafa afecte i els compra una manta, roba i un fogó, i demostra així, certa feblesa de cor que molesta a la senyora.

VIDA AMOROSA
Aquí tenim un altre exemple d’associació entre allò humà i allò animal.Flaubert uneix el nom de Théodore amb l’animalitat “ du taureau”, del toro.[2]
Tampoc en l’amor Félicité és una dona afortunada, almenys no en l’amor entès entre una dona i un home, amb sentiment i passió. El seu primer amor el va conèixer una tarda del mes d’agost a l’aplec de Colleville quan “un jove d’aparença benestant i que fumava una pipa amb els colzes repenjats a la llança d’un carro vavenir a treure-la a ballar” *. Després del ball ell s’ofereix a acompanyar-la pensant-se “que ella li endevina les intencions” *. Quan passen a prop d’un camp de civada, ell la tira a terra i provoca la por en Félicité i l’amant s’allunya.
Dies més tard es troben casualment a la carretera de Beaumont, i ell es disculpa per l’episodi desafortunat de l’altra nit, i comencen a citar-se. “Es trobavenal fons dels patis, darrere una paret, sota un arbre aïllat”*. Es torna a associar el món animal amb l’humà a través d’aquesta comparança: “Elle n’etait pas innocente à la manière des demoiselles, les animaux l’avaient instruite”.[3] “Però la raó i l’instint de l’honra li impediren cedir”*, fet que desespera a Théodore fins al punt de demanar matrimoni a Félicité i poder veure, així, el seu...