un cuento

Ens varem conèixer en un curs de tècniques de màrqueting. Els alumnes varem fer una bona pinya, i en el dinar de fi de curs vaig estar xerrant força estona amb ella. Em queia especialment bé i el seuhumor em semblava molt inspirat. En aquell moment no se’m va acudir que pugues arribar a va passar res més.
Varem tornar a coincidir en unes jornades sobre innovació a Berlin. Com que no coneixíemningú més ens em varem anar a dinar junts. Ella reia de la meva imitació de cada un dels ponents, i jo escoltava sorprès les noves tècniques que estaven posant en marxa a la seva empresa. Cap dels dosva mirar el rellotge fins que la cambrera va portar la nota sense que se l’haguéssim demanat. Llavors ja era tard per arribar a la ponència de la tarda, o potser no ho era realment, però a tots dosens va sembla una bona excusa per sortir a recórrer la ciutat. Era la primera vegada que els dos hi estàvem.
El vespre ens va sorprendre dalt dels miradors de Friedichshain contemplant la ciutat. Feiafred i ella es va apropar a mi. Li vaig passar el braç per l’espatlla i ella es va agafar a mi. No varem parlar gaire més. Varem sopar drets en una parada de carrer, no volíem passar gaire estonasense estar agafats. Aquella nit una de les habitacions de l’hotel va quedar buida.
Teníem vols diferents i ens varem acomiadar a Tegel. Una mica continguts per estar en un lloc tan públic ens varem ferun senzill i ràpid petó a la galta. Tant va fer, ens va cremar com el més tòrrid bes d’aquella nit d’amor.
Des de Barcelona li vaig enviar un missatge parlant-li d’aquell comiat i de tot el quem’emportava de ella amb mi. No em va contestar i no vaig insistir.
Com a dona m’encantava, com a professional em va causar una gran impressió. Unes setmanes desprès li vaig escriure per demanar-li unesreferències d’uns articles que m’havia comentat. Em va sorprendre que s’oferís per directament deixar-me les dues revistes. Vaig dubtar un moment abans de escriure el següent mail “em deixaràs que...