Un Dia Para Olvidar

Un dia per oblidar!
Era el dia 8 de març del 2010, era quasi el final de l'hivern i feia molt de fred. A les 7 del matí varen fer el relleu als companys que surten de guàrdia i començava a nevar.Amb el meu company Dani per començar van fer una revisió a l'ambulància i pensant que seria una nevada anecdòtica ens varen anar a fer un cafè.
Durant el matí estaven mirant la televisió i observantper la finestra de la base que no parava de nevar. A les 12: 15 ens comuniquen un servei a la població de la Bisbal d'Empordà una dona gran que està en el geriàtric amb dolor toràcic ens dirigim cap alservei tot i així la nevada ja era bastant intensa per la qual cosa, decidim posar cadenes a la unitat que ens va costar molt posar-les dons no estàvem acostumats. Al cap d'una estona amb el fred queteníem observem que fora del municipi no nevava prou i decidim treure les cadenes.

Estàvem molt desesperats pensant que un servei normal triguem 15 minuts i ja portem més de 20. Continuemcirculant, al fons de la carretera trobem a la policia ens comuniquen que més enllà alguns arbres han caigut a la carretera està tallada i que en de voltar per arribar ala Bisbal. La policia ens demana queposem cadenes no obstant no ho creiem necessari. Després sent impossible continuar pel temporal ens aturem per col•locar de nou les cadenes amb un vent fortíssim , llamps i trons nosaltres sota un arbrecongelats i espantats pels llamps les posem com podem i continuem la marxa.

Arribem al destí a les 15 hores ( tres hores més tard). A uns 10 metres de la porta del geriàtric se'n trenquen una deles cadenes de l'ambulància i ens queden aturats al mig del carrer tot molls per la pluja, vàrem canviar les cadenes . Tot seguit caminem fins al geriàtric i just quan truquem a la porta enscomuniquen que el servei s'ha anul•lat.
Desitjo que no es repeteixen aquest temporals, o almenys que sigui més fluix. I que si un altre dia torna a nevar, en el mateix moment que surti de la base fins a la...