Un dol observat "c.s lewins"

UN DOL OBSERVAT “C.S LEWINS”


L’autor de l’obra palpa sobre les fulles tots els seus sentiments i reflexions que la mort de la seva dóna li provoquen. Es tractava d’un matrimoni feliç i compenetrat, el qual l’autor descriu com a “perfecte”. Els dos eren creients, però, quan la dóna de l’autor, la H, mort, la fe que l’autor tenia en Déu s’ensorra i això provoca que el protagonista esplantegi un munt de preguntes sense resposta, les quals li provoquen un gran malestar i una por immensa. Tots els seus dubtes sobre Déu, desencadenen una por respecte l’amor que sent per la seva dona, en el sentit de que té por de que el seu record es difumini i acabi estimant a una H. imaginària i idealitzada que a creat ell en la seva ment però que realment no ha existit mai, tots els seus dubtes ipors provoquen que l’autor arribi al sentiment de que tot és una trampa. Tots aquests sentiments i pors van canviant durant la obra, doncs el nucli de l’obra, és la reconstrucció de la fe en Déu i en la percepció de la seva dona. L’autor utilitza l’expressió d’un “castell de cartes” per tal de representar la fe, un castell que s’ensorra i que tornarà a construir d’una manera diferent durantl’obra.

El protagonista expressa molt poques creences sobre la malaltia del càncer que va patir la seva dona, la més destecable podria ser la de que “no es pot compartir realment la feblesa o la por o el dolor d’algú altre, tot hi què el que senti sigui dolent, tant dolent com el que sent l’altre, sempre serà diferent”. Una altre creença molt interessant és la que té sobre el dol comparat amb lamalaltia: “el dol és com un bombarder que va donant voltes i va llençant bombes cada vegada que el seu cercle passa per sobre nostre; el dolor físic és com una línia de foc en una trinxera de la Primera Guerra Mundial: dura hores i hores sense fer alto en cap moment. El pensament no és mai estàtic; el dolor ho és sovint.”.

Les creences que predominen en abundància en l’obra són les que vanrelaciones amb el dol i la mort. Al principi de l’obra l’autor es troba confós ja que a partir de la mort de la seva dona es trenquen totes les seves creences, això provoca que hagi de construir unes de noves i per tant aquestes són canviants durant l’obra. Al principi de l’obra, es planteja preguntes sobre el que sempre ha cregut. A conseqüència de creure en Déu, també creia que les persones mortesestaven en pau amb ell. L’autor, en part, culpa a Déu per el que va patir la seva dona, i això crea que pensi que no es tan bo o que no existeix, per tant també es planteja el fet de que encara que ella estigui amb ell potser li està fent tant de mal en la mort com en la vida, també es planteja que si Déu no existeix la persona què ell estimava ja no és ella i que ja no és en cap lloc. Per tant,en la primera part de l’obra es planteja moltes preguntes de difícil resposta sobre les seves creences, i gairebé totes les respostes són negatives. Les majoria de preguntes que es realitza són sobre Déu i el que és la realitat. Un cop l’autor revisa totes les seves hipòtesis escrites, es comença a plantejar quines raons li han donat la mort de la H. per dubtar de tot el que creia. En aquestapartat comencen a sortir creences molt més sòlides. Una de les creences que interioritza és la de què la fe que ell tenia no era fe, sinó imaginació. Aquest és el moment on comença a comparar la fe amb un castell de cartes que s’ensorra. També creu que només la tortura pot fer sortir la veritat i que per tant, només el sofriment podia fer que aquest castell de cartes s’ensorrés. És a dir, si no la H.no hagués mort, no s’hauria adonat de que la seva fe potser era imaginària.

En aquest moment de l’obra és quan la mort de la H. la aclaparava menys que abans i es dona compte de que la recorda millor, aquí apareix la creença de que quan els ulls estan amarats de llàgrimes no es pot veure res bé i a partir d’aquí comencen a aparèixer creences sobre el dol, creu que el dol és una part...