Un estiu amb l'anna

L’oriol es un nen de 17 anys que te els pares separats i no enten perque, la seva mare viu a BCN amb ell i el seu xicot, i el seu pare viu a NY, i cada any al setembre abans de començar el nou curs anava un mes a visitar-lo.
L’Oriol havia planejat tot l’estiu a la seva manera i un dia la seva mare tota desidida li va dir que a l’estiu ella, ell i es xicot de la mare marxerien tot el mes deJurilo a sant Pol, un poble que esta al costat de la platja. Havien llogat una casseta al costat de la platja. Ell es va enfadar molt perque s’habia montat tot l’estiu a la seva manera, el juriol per BCN amb els seus amics i l’agost a l’estada (una mena de colonies).
Va arribar el mes de juriol i va anar a Sant Pol, era un poble molt petit. Va estar uns dies aburrit perque no trobaba amics i nosabia que fer, nomes agafaba la bicicleta i anava a comprar el diar i la coca, la coca era una delicia, era la millor que havia probat mai.
Un dia va anar a un bar, anomenat el casinet i de cop un nen anomenat Ramon li va preguntar si era l’Oriol Cendrós de tercer A, era un nen de la seva escola de una altre classe. En Ramon li va presentar a tota la seva colla. Els ulls de l’Oriol es van quedarclavats als ulls de una nena. Es deia Anna, i tenia un encant especial. Es van presentar i aixi va començar aquell estiu a Sant Pol.
Aquella nit la colla de’n Ramon van quedar, i li van preguntar a l’Oriol si hi voldria anari, ell va respondre que si, per la nit van quedar tots a la platja. Tots es banyaven despollats, i a l’Oriol aixo de banyar-se nuu no li feia gaire gracia. L’Anna va corre cap al’Oriol i li va demanar que es tires a l’aigua amb ells, ell va respondre que tenia fred i que no tenia ganes de banyar-se. L’Anna el va agafar de la ma i el va tirar a l’aigu vestit. Quan ja habia passat molta estona, l’Oriol va sortir de l’aigua i tenia molt de fred. Els nens de la colla li van oferir una beguda alcoholica i ell no va saber dir que no podia veure alcohol i ho va aceptar, numesen veure un glop va acabar borratcho iel van haver de dur a casa seva. A la seva mare no li va fer molta gracia i li va dir que no ho tornes a fer mai mes.
Un dia l’Oriol li va demanar per sortir a l’Anna, i l’Anna li va dir que si, va haver un dia que ells dos van tenir una petita discusio perque es van posar a parlar dels problemes que tenien els pares de l’Oriol, i per l’Oriol aquest tema esun punt molt devil. Van estar uns dies una mica enfadats, pero per sort tot es va arreglar.
En Ramon va parlar amb l’Oriol i li va demanar si volia anar a una discoteca que hi ha a un poble del costat de Sant Pol, Arenys. Van anar tots amb coxe exepte en Pep, que va anar amb la seva supermoto. Quan van arrivar en pep ja havia vegut molt i hanava torrat. En Pep i l’Oriol van tenir una petitadiscusió per l’anna, perque en Pep feia anys que anava per ella, tot i que ningu ho sapiges.
L’Oriol va marxar a l’estada, va fer molts nous amics i s’ho va passar d’allo mes bé, i gairebe cada dia s’enviava cartetes amb l’anna.
Ja era el dia de marxar cap a Sant Pol, i a ell li feia molta il•lusió tornar a veure a l’Anna pero li feia llastima tenir que deixar a en Roger, la marina... els seus amicsde l’estada. Avia quedat amb l’anna que ell aniria amb tren i que ella l’aniria a buscar.
Faltaba poc per tenir que marxar, un monitor li va dir a l’Oriol que tenia que trucar a un numero que li van conar, ell estava espantat perque era un numero de BCN, ell va trucar i era el de casa la Sara, (una amiga de la seva mare), la Sara li va dir que al final en Joan i la seva mare l’anirian a buscaramb coxe, ell va respondre que havien quedat amb l’anna que aniria amb tren. La Sara, li va respondre: Oriol, esque l’Anna.... l’Anna... l’anna ha tingut un accident.
L’Oriol espantat li va preguntar: Està be?
-No, l’Anna ha mort!
La seva mare i en Joan el van anar a buscar, van anar a BCN i l’endema van anar a l’enterramen, van veure que la germana de l’anna l’unic que demanava era: -Il’anna?...