Un mon global

BLOC 1

Característiques d'un món global

El procés de globalització està associat a la mundialització del sistema d'economia de mercat i al progrés de les noves tecnologies de la comunicació.
L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica. Això ha comportat:

#La deslocalització i la desestructuració industrial.
#L'augment dels serveisd'informació i cultura. Imprescindibles per conèixer els mercats,afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat per la xarxa de comunicacions.
#Mobilitat geogràfica.
#Lliure circulació de capitals. Abans, sense una autorització prèvia, un empresari no podia moure capital d'un país a un altre. Actualment es pot invertir sense autoritzacions prèvies dels governs.
Hi ha dos tipus de capitals:-Capital PRODUCTIU. S'inverteix en activitats empresàries del tipus industrial o de serveis.
-Capital FINANCER. Opera en borsa tant a curt com a llarg termini,per ser invertit en les accions de les empreses o per especular algun tipus d'interès. Pot provocar crisis econòmiques si es retira amb rapidesa.



L'economia global també es caracteritza per la formació de gransempreses multinacionals que procuren augmentar el seu capital. Solen constituir posicions de monopoli o d' oligopoli.

L'expansió de les empreses comporta que els centres de producció i gestió s'ubiquin en diversos països del món.

RESUM DE MÈTRICA I DE FIGURES LITERÀRIES


1. El compte sil·làbic dels versos s'acaba a la darrera síl·laba tònica. A l'hora de comptar els versos cal tenir encomte:

Sinalefa: És la pronunciació en una sola síl·laba de l'última vocal d'una paraula amb la inicial de la següent ja sigui perquè formen un diftong o perquè es tracta d'una "i" o una "u" consonàntica:

"té un didal de mar als ulls"
"ho hem de saber com la van violar,
i el corredor del col·legi es tornava"

Elisió: Supressió d'una vocal perquè entra en contacte amb una d'igual o similar(normalment es tracta d'una vocal neutra):

"que sofreix més, fins que aixeca el gosset"

Quan la unió de dues vocals permet de fer una elisió o una sinalefa, els gramàtics aconsellen de fer la sinalefa:

"Retorno a les festes llunyanes"

El recompte sil·làbic és un tema complex ja que hem de tenir també en compte el ritme del vers, les pauses...

Anomenem hiat al fet de desfer una sinalefao l'elisió i sinèresi a la conversió d'unhiat en diftong. Els tres versos següents de Gabriel Ferrater presenten dos hiats: el primer (t'hi adorms) sense elisió és discutible, però el del vers tercer ve totalment condicionat pel ritme del vers:

"Ca-da-qués - als - bra-ços - et - té (8)
i - t'hi - a-dorms - i - no - dorms - gai- re" (8)
"so - ta - fres-cors - de - molsa. - N'hi - ha - un" (8)A continuació dos exemples de sinèresis en uns versos de Josep Carner.

"Mon sol desig? Que em deixessin (7)
per a un dia solemnial (7)
portar levita i copalta (7)
en una festa oficial" (7)

2. La cesura és una pausa enmig del vers, que pot coincidir amb un signe de puntuació i que divideix el vers en dues unitats anomenades hemistiquis.

"Potser només ets l'ombra / rient i fugitiva6+6 A
d'un desig obstinat / a habitar dins la ment 6+6 B
l'he cenyit entorn / amb carn de pensament 6+6 B
i amb sang de mes batalles / t'he fet encesa i viva 6+6 A
(Carles Riba)

"No pas l'atzar / ni tampoc la impostura 4+6 A
Han fet del meu país / la dolça terra 6+4 B
On visc i on pens morir /. Ni el fust ni el ferre 6-4 B
No fan captiu / a qui es dón l'aventura" 4+6 A
( JV Foix)3. La rima és la repetició total o parcial dels sons del final dels versos.

Rima assonant és la repetició de vocals però no de consonants al final de cada vers a partir de l'última vocal tònica:

"Aquell que va emprenyar el talòs
Garcés i al Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.
(Gabriel Ferrater)

Rima consonant és la repetició total de...