Un Perro Andaluz ( Catalán)

UN GOS
ANDALÚS

ELF
Cultura audiovisual
2 º A Btx
Ies Ramon Casas i C.

Fitxa tècnica
TÍTOL: Un perro andaluz
TÍTOL ORIGINAL: Un chien andalou (1928)
PRODUCTOR: Luis Buñuel.
DIRCTOR: Luis Buñuel.
GUION: Luis Buñuel i Salvador Dalí.
DIRECTOR DE FOTOGRAFIA: Albert Duverger.
DISSENY DE PRODUCCIÓ I DECORATS: Pierre Schilzneck.
MUNTATGE I EDICIÓ: Luis Buñuel.
FORMAT: Blanc / negre.Muda.
Versió original sense música (el 1960 es va afegir a l'original la banda sonora)
Subtítols en francès, traduïts a anglès i espanyol.
DURADA: 17 min. Aprox.
NACIONALITAT: França.
QUALIFICACIÓ PÚBLIC: No recomanada a menors de 18 anys.

Fitxa artística
REPART:
Simone Mareuil (la jove)
Pierre Batcheff (el jove ciclista)
Luis Buñuel (home que talla l'ull)
Fano Mezan (l’androgin)Jaume Miravitlles (semita)
Salvador Dalí (semita)
Pancho Cossio (jove platja)
Joan Espandiu (doble cilista)

Un gos andalús
És gairebé impossible fer un resum argumental d'aquesta pel · lícula de Buñuel (el seu primer
treball), ja que al meu parer no té cap història i no té fil argumental, més que res són imatges
aleatòries que provenen del subconscient dels dos guionistes.
Així, heclassificat i esquematitzat aquest curtmetratge surrealista segons les seves seqüències
espai-temporals:

1

Hi havia una vegada: en una nit clara, un home talla l'ull a una dona mentre un núvol passa
davant de la lluna.
Vuit anys després: un ciclista s'accidenta al carrer, la mateixa jove el socorre i el besa.
A l'habitació, el ciclista assetja la jove, però un accident de carrer els distreu. Unpersonatge
androgin juga amb una mà tallada, després és atropellat.
El ciclista continua assetjant la jove.
Cap a les tres del matí: apareix un "doble" del ciclista i castiga a aquest.
Setze anys abans: el ciclista dispara al seu "doble".
Finalment, la jove surt al mar i es troba amb un altre home.
A la primavera: els torsos dels dos joves apareixen enterrats a la sorra, exposats al sol idevorats pels insectes.
Un gos andalús és una pel · lícula on la força rau en les seves imatges, i no en la seva "història"
en un sentit convencional de terme, majorment perquè manca d'una història o una consecució
argumental.
Com ja he dit abans, el curtmetratge em sembla de difícil classificació: encara que pertany
clarament al moviment surrealista, la simbologia que mostra és impossibled'interpretar amb
un únic significat ja que no es basa en un simbolisme conegut i comú, sinó en un abstracte
interpretació dels somnis dels creadors, i la recerca d'aquests que la pel · lícula en si no tingués
cap tipus de significat ni trama.
Des del primer moment Buñuel ataca l'espectador amb les imatges que salten a la pantalla,
imatges realistes, cruels, incongruents i arbitràries, quedemostren la seva procedència de la
dinàmica de l'inconscient i de les fantasies primàries.
Per tot això, la primera vegada que vaig veure aquesta pel · lícula no sabia que dir ni com
interpretar-la, estava manca d'història, d'argument, s'usaven tones de metàfores,
transformacions, vaig haver de llegir-me diverses vegades la biografia de tots dos guionistes,
perquè al ser els somnis unainterpretació del subconscient si coneixia als autors podria
relacionar les simbologies correctament i podria donar-li significat a les escenes.
La idea que Buñuel havia volgut transmetre amb un gos andalús era una cosa visual i
conceptual, per tant havia de observar-la activament la pel · lícula com si fos un somni (o un
malson), com si darrere de les imatges es trobés una bella i sinistra poesiavisual.
Per a mi aquest film mostra a l'espectador una altra manera de fer cinema diferent de la que
quotidianament veiem amb una intenció clara i un sentit concís i valent.

Sobre els personatges:
La principal característica que observo en els personatges és la grandíssima expressivitat i força
que tenen, que tractant-se d'un curtmetratge mut, és un factor d'enorme importància, ja que...