Una canta, la otra no

Pauline, entra en una exposició fotogràfica sobre dones i recrimina a l’autor que dites fotografies comuniquen molta tristesa. Senyala una fotografia on apareixen una dona i els seus dos fills menuts. La xicona diu que els coneix perquè eren veïns d’ella fa anys; sap que van sofrir un gran drama i ella desitjaria tornar-los a veure. Es diu Suzanne, i el fotògraf li explica que és la seua parellai els seus fills, i que ara viuen en un altre lloc. La xicona, diu al fotògraf que anirà a veure-la.
Pauline canta en la coral, ja que el somni de la seua vida és ser cansant. Als pocs dies va a visitar a Suzanne, la qual li explica que el seu home té sempre molta feina al laboratori, i que ella està sempre en casa cuidant als xiquets; ja que no els han admès en la llar d’infants. Pauline, lirecomana que busqui un treball, però Suzanne sap que és molt difícil per a ella, ja que no te estudis ni experiència . Suzanne es posa a plorar i, entre llàgrimes, confessa a Pauline que esta novament embarassada , i no és capaç de comunicar-li-ho al seu nuvi. Els seus familiars no volen saber res d’ella i Pauline li diu que la única solució és avortar; han de buscar la manera. Pauline demana ibusca informació per a avortar en la gent del seu voltant; vol ajudar a Suzanne sigui com sigui.
Pauline demana als seus pares diners per a anar a una excursió amb el cor, però realment li’ls dona a Suzanne per a que pugui avortar. Conversen sobre la dona de Jérôme, la qual no li ha donat el divorci per a que no pugui reconeixer al seus fills amb Suzzanne. Jérôme li demana a Pauline que posi pera una de les seues fotos i ho fa nua.
Suzanne sen va a abortar mentre que Pauline es queda amb els seus fills. Els seus pares pensen que està d’excursió amb el cor en el que canta. Suzanne torna i Puline se’n va a sa casa.; però els seus pares están esperant-la, donat que han anat a Avinyó a veure-la cantar i saben que els ha mentit. Ella els explica que necessitava els diners per al’avortament de Suzanne i que se’n vol anar de casa. El pare li dona diners per a que pugui sobreviure un temps si se’n va de casa. Seguidament, se’n va a viure amb una companya del cor, la qual li recomana que si vol triomfar a la música ha de deixar-se l’institut.
Suzanne parla amb el seu nuvi i li explica que no es sent bé, però no era capaç de portar al món un nou nadó. També li explica que va a començara treballar en la confecció de roba per a xiquets, i ho farà a casa. D’altra banda, Pauline ha començat a treballar com a corista d’un grup de música. Va a comunicar-li a Suzanne la noticia i després es dirigeixen a la tenda de fotografia de Jérôme. Una vegada allí, es troben amb tot tancat. Suzanne li diu a Pauline que intenti entrar a la força, i aquesta es troba amb el xic penjat. Suzanne esveu obligada a tornar amb els seus pares i les dos xicones perden el contacte. Pauline, pel seu compte està també molt afectada i comença a veure en tot el món una cara de tristesa.
10 anys després, es tornen a veure en una reunió de persones que defenen l’abort, que és realitza per la polèmica d’una xicona de 16 anys que ha avortat, a octubre de 1972. Es una manifestació que es realitza davantdel jutjat on s’està produint el judici pel cas. No les deixen entrar al judici, però una señora ix per a comunicar que tenen dret a entrar ja que es un judici públic. Com que no les deixen entrar Pauline es posa a cantar una cançó reivindicativa a favor de l’avortament i a les hores es quan Suzanne la reconeix i va a saludar-la, les dues s’alegren molt de poder tornar-se a veure. No tenen tempsper a contar-se tot allò que els ha passat des de que van perdre el contacte, Pauline li presenta al seu nuvi.
Totes dues, quan ja van marxant cap a la seua vida pensen com contar tot allò que els ha ocorregut en els últims anys. Realment necessiten que l’altra conegui tot el que ha passat, ja que es volen immensament. Comencen a enviar-se cartes i postals quasi tots els dies, contant-se...