una decisió encertada

Una decisió encertada.

Hi ha diferents interpretacions del que vol dir fer-se gran. Pel més petits significa augmentar la seva alçada, les seves habilitats i capacitats, els seus drets i deures o fins i tot la seva autonomia. Per alguns s’associa tan sols al pas del temps i comprovar com aquests va calant en la nostre imatge i les nostres facultats físiques i mentals. Tan l’un com altre elconcepte de fer-se gran va lligat al pas del temps i l’impacte que té aquest per altres persones i la valoració sociocultural que es fa de les persones en un moment determinat del seu cicle vital. Posa sobre elements externs (el temps, la valoració social, ...) l’acceptació del que es pot fer o del que no es pot fer en un moment donat de la nostre vida.
Una altre manera d’entendre la idea defer-se gran és la de madurar, transcendir el Jo dependent - posar en els demés o en les circumstàncies la responsabilitat o la causa del meu benestar, èxits o fracassos - per passar al Jo independent - jo sóc el responsable dels resultats que obtinc, dels meus èxits o fracassos-.
Viure en la dependència o en la independència no exclou la possibilitat de que ens succeeixin coses inesperades o enstrobem en situacions que resideixen fora del nostre cercle d’influència.
Per posar un exemple actual, amb un context de crisi com el que estem experimentant tant de valors com econòmicament parlant, ens podem trobar sense esperar-ho que ens han fet fora de la feina, o en un pla més quotidià, que el cotxe se’ns ha espatllat i hem perdut el tren, o fins i tot que el nostre gos se’ns ha menjatels deures o l’informe que havíem de presentar. No podem influir en aquestes circumstàncies però sí que està en les nostres mans decidir com volem prendre’ns la situació. Perdre els papers i donar ales a la nostra bèstia per a que aparegui (http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/03/bestia-o-bella-trascendint-lego.html) o bé decidir com volem interpretar , viure el que ens passa i aleshoresdecidir què fer en funció de quin sigui el nostre propòsit.
Per tant tenim la oportunitat i la llibertat de decidir sempre qui volem ser independentment de les circumstàncies en la quals ens trobem (per més informació sobre aquest tema: http://www.gerardcoaching.blogspot.com.es/2012/03/emocionat-danar-me-coneixent.html).
El que realment té valor en la última afirmació és el verb DECIDIR. Decidirés un acte de maduresa, de voluntat transformadora, de responsabilitat però sobre tot de llibertat.
Quan fem ús del verb de la llibertat podem fer-ho tenint en compte diferents motivacions. Si aquestes motivacions són des de la dependència difícilment escollirem la millor de les opcions. A què em refereixo quan dic decidir des de la dependència? Doncs que sí la decisió la prenem per a que elsaltres no s’ofenguin o no rebutgin la nostra voluntat no estarem prenent la millor decisió. Si ho fem per a que algú ens digui lo simpàtics i eixerits que som tampoc prendrem la millor decisió, i tampoc si ho fem per impressionar, per revelar-nos, per enutjar ni per por. I podria pensar mil i un motius des de la dependència que justifiquin que quan prenem una decisió per als altres o des dequelcom que no sigui la independència absoluta, mai estem prenent una bona decisió.
Així doncs hi ha una manera de prendre decisions que no acostuma a fallar, i aquesta reuneix dos ingredients bàsics: el nostre somni o propòsit, i els nostres valors. Les motivacions d’aquesta forma d’escollir rauen en la independència.
El nostre somni respon a dos preguntes, o millor dit “a les dos preguntes”. Quisóc ? I Qui vull ser? Serà necessari abans de respondre a aquestes preguntes reflexionar-hi per evitar una resposta superficial i a la babalà. Respondre a aquestes preguntes pot resultar difícil o fins i tot incòmode, sobre tot si al començar a buscar la resposta intuïm que o bé no tenim resposta o bé que la mateixa no ens agrada. La figura d’un coach, si realment volem donar resposta a aquests...