Una dieta equilibrada: el gaspatxo andalús

Una dieta equilibrada:
El gaspatxo andalús

INTRODUCCIÓ
En aquest treball exposarem totes les característiques d’un àpat molt comunament espanyol i que a la majoria ens agrada molt per prendre’l a l’estiu. Parlaré del gaspatxo andalús, una recepta que es pot utilitzar com a antioxidant, és molt baix en calories i conté moltes vitamines i sals mineral per tots els seus ingredients. Quinsingredients necessitem? Un pebrot verd. Sis tomàquets madurs. Un cogombre petit. Una ceba petita. Dos dents d’all. Dues cullerades de vinagre. 60 grams de pa sec. Dues cullerades d’oli d'oliva verge extra. Sal. Pebre negre. Com ho preparem? 1r Haurem de pelar els tomàquets, el cogombre i els dents d’all. Després rentarem el pebrot traient-li els filaments i les llavors. 2n Tallarem tots els vegetalsper posar-los a la batedora, així afegirem el pa remullat en aigua sense escórrer, posarem sal i pebre i triturarem amb una mica d’aigua freda fins que es formi una crema. Si quedés espès, es podria afegir més aigua freda. 3r Continuarem batent afegint-li l’oli i el vinagre. Si el trobem bé de sal i pebre, el portarem a la nevera i el prendrem quan estigui ben fresc. Cal dir que cadascú el podràacompanyar com vulgui, ja sigui amb pa o amb verdures i hortalisses tallades a daus. Així doncs, el treball consistirà en analitzar cadascun dels aliments i condiments que porta el gaspatxo, per desprès fer un balanç dels diferents principis immediats que els constitueixen.

El pebrot verd - Capsicum annuum var. Annuum

- Descripció. La pebrotera és una planta procedent d’Amèrica i el seu cultiues troba pràcticament estès per tot el món. Així doncs, el pebrot verd és aquell que encara no ha madurat, de manera que és menys dolç i una mica més amarg que els altres pebrots. Tot i així, el sabor del pebrot dependrà de les condicions de creixement i el tractament que rep després de ser collit. Què ens aporta? El pebrot és ric en vitamina C i vitamina A, a causa de la seva concentració encarotens. Aquestes dues vitamines tenen un gran poder antioxidant i treballen juntes per neutralitzar l’efecte dels radicals lliures, els quals poden viatjar a través del cos i causar greus danys a les cèl·lules. Els radicals lliures també poden ocasionar la pujada del nivell de colesterol a la sang, de manera que per les propietats antioxidants del pebrot, ajuda a preveure les malalties causades peraquest desnivell. Cal dir que en concret, la vitamina C, també té la funció de metabolitzar el ferro i el calci a l’organisme, de manera que la seva deficiència ens provocarà una debilitat general. Els pebrots verds també contenen vitamina B6 i àcid fòlic. Aquests dos tipus de vitamina B són molt important per a la reducció dels nivells d’ homocysteine, una substància que es produeix a causa delsprocessos bioquímics de les nostres cèl·lules, i que en quantitats elevades causen danys als vasos sanguinis. Aquestes vitamines també contribueixen en la conversió d’aquesta substància en molècules beneficioses per a l’organisme. Per últim dir que els pebrots són una bona font de fibra, la qual també participa a reduir l’alt nivell de colesterol, a més que ajuda a disminuir els riscos de càncerde colon, ja que redueix el contacte entre les cèl·lules del colon i les toxines cancerígenes que es podrien emmagatzemar a l’intestí. Els risc de patir càncer de colon també disminueix amb el consum de vitamina C, B6 i àcid fòlic, anteriorment esmentats. Els pebrots i l’aparell digestiu. Tot i la fama dels pebrots de ser indigestos, aquests afavoreixen la digestió al estimular els sucs gàstrics iels àcids biliars. També cal anomenar les seves propietats antidiarreiques i antivomitives. Pel seu alt contingut en aigua resulten molt adequats en la dieta per aprimar-se, sempre que el mengem cru. Al ser una bona font de fibra, el pebrot crea al nostre estómac una sensació de sacietat, al igual que arrossega els residus fecals de l’intestí, evitant putrefaccions i actuant com a laxants....