Una gran catàstrofe

Una gran catàstrofe
Em dic Jana i juntament amb moltes persones desconegudes estem lluitant per sobreviure dins d’un món tot destruït. Fa una setmana vaigviure un tsunami, que va arrasar totes les coses que es va trobar al davant, persones, cotxes, cases, etc. He perdut tota la meva família i actualment esticenvoltada de gent que no conec. Sento que la por, la tristesa, la fam i l’angoixa se’m mengen per dins meu.
Abans del tsunami em trobava en un centre comercial, llunyde la costa, comprant un regal pel meu avi. De sobte un home em va agafar molt fort i vaig sentir una força estranya que ens envoltava i una trencadissa devidres al meu voltant. Morta de por vaig contemplar aquella escena de pel·lícula en què ara s’havia convertit en una realitat. Envoltada de destrucció i pena, elsmeus ulls no paraven de plorar. Vaig poder veure que aquell centre on estava era un dels pocs que quedaven drets, els carrers estaven inundats amb persones, cotxesi tota mena d’objectes i materials que eren arrossegats per la corrent. No sabia què fer ni a on anar, gràcies a aquell home ara estava viva.
Tota la gent quehavíem sobreviscut a aquesta catàstrofe inesperada, ens ajudàvem mútuament. Molts d’ells, com jo, havíem perdut la família i moltes de les persones que mésestimàvem, ho havíem perdut tot.
D’un dia per l’altre les coses poden canviar així com així, sense que nosaltres puguem fer-hi res per arreglar-ho. La vida pot sermolt injusta però tot i així hem de ser optimistes i seguir endavant, pensant que en un altre racó del món ens ajudaran a tornar a refer les nostres vides.