Una imatge no val més que mil paraules

He arribat a odiar la majoria de llibres que he llegit a l’escola. Treballs, exàmens… elements que fan que la lectura d’un llibre que en unes altres circumstàncies pugui resultar apassionant es torniuna obligació, una obligació molesta. Vist amb perspectiva i rellegint alguns d’aquest llibres te n’adones que en realitat no eren tan dolents ni tan pesats com creies a l’escola, però si no ho fas iet quedes amb el sentiment que vas tenir en llegir-los de forma obligatòria et perds molta qualitat literària.
No em va passar això però amb un llibre que vaig llegir a segon de batxillerat i que emva entrar a l’examen de Selectivitat. Curiosament és l’únic llibre que em van fer llegir a l’escola que no és una novel•la, sinó un tractat de sociolingüística: Una imatge no val més que milparaules, de Jesús Tusón. En aquest llibre l’autor lluita i contraargumenta alguns dels tòpics més instal•lats a la societat i que moltes persones es creuen sense qüestionar. Tòpics que en realitat sónmentides, o almenys no veritats plenes.
L’argumentació base en la que treballa Tusón es precisament la que dóna nom al llibre, en el fet que una imatge no val el mateix que mil paraules. Segons Tusón: “(…)les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit (…)” Per això gira la truita al tòpic i fa la següentafirmació: “Unes poques paraules, ben argumentades, valen molt més que tot d’imatges”. Veiem doncs com l’autor creu en el llenguatge per sobre de qualsevol altre mitjà de comunicació ja que és aquest elque ens diferencia de la resta de éssers de la terra. Tot i així, Tusón reconeix que tot i que la capacitat de comunicar-se és intrínseca de l’ésser humà, la seva aparició és tardana: “Si reduïm elscent mil anys de la nostra existència com a sapiens moderns al temps d’un dia de vint-i-quatre hores, mesura ben abastable, l’escriptura fa la seva aparició estel•lar a les 22.40…”

A més d’aquest...