Una Imatge No Val Més Que Mil Paraules

“Una imatge no val més que mil paraules”

2.- En aquesta segona part del llibre, “De mites innocents”, Jesús Tuson fa unes certes crítiques i reflexions cap a alguns prejudicislingüístics:
-“La llengua x és una llengua rara, exòtica”. Tuson fa referencia al Ioruba, una llengua africana amb més de setze milions de parlants. En contra d’aquest prejudici Tuson diu que ens hem deposar en la pell dels altres, en la de gent de persones d’un altre país on parlin una llengua diferent i que si ho fem ens n’adonarem que totes les llengües serien raríssimes per el simple fet de queson llengües desconegudes. 
-“La meva llengua es la més fàcil de totes”. Igual que el prejudici anterior. Considerem la nostra la més fàcil perquè l’hem aprés des de petits i hem anant creixent ambella. Per una persona de Xina, la llengua més fàcil serà el Xinès i el mateix ocorrerà amb totes les llengües. 
-“La llengua materna sempre ens ha d’acompanyar”. Tuson es demana quina es la llenguamaterna d’una persona. Si parlem d’una persona de pares mallorquins i que ha viscut sempre a Mallorca esta clar que el Mallorquí o be el Català, serà la seua llengua materna. Però si parlem d’una personaque es adoptada d’un país llunya i ha estudiat a fora molt d’anys i que ha acabat treballant a un altre país, no se li pot aplicar aquest judici.
-“Val més dedicar les hores del estudi del català al’estudi de l’anglès”. Tuson diu que si no aprenguéssim el català a l’escola aquest acabaria estenguin-se i que per tant cal aprendre-ho. 
-“Les llengües amb més parlants són més útils”. Tuson diu queles més útils són les que es parlen allà on vivim o residim. Que per una persona d’España que no ha de tenir contacte amb el Xines, per molt de parlants que tingui, no es útil per a ell.

3.- Abans dellegir aquest llibre sempre havia pensat que una imatge val més que mil paraules, però ara me n’adona de la importància de les paraules, de la llengua, de l’escriptura … Sempre hem posava a mi...