Una imatge no val mes que mil paraules

PART PRIMERA: DE COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA.
1.
Resum: Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada mentre que les paraules poden desvetllar imatges mentals sense límits. Jesús Tuson ens diu que “la idea de consecutivitat” no es pot representar amb pintures. Però, a més a més, les imatges en determinades circumstàncies poden ser força útils, com per exemple una senyal de tràfic. Acabael capítol fent-nos una pregunta per a reflexionar “¿Per què no podríem viure en harmonia imatges i paraules, sense dictaminar la superioritat de les primeres?”
Valoració crítica:Com bé diu l’autor, la capacitat de la parla és única en els humans, però, això la fa tan especial? Cal pensar també que som els únics éssers capaços de caminar amb dues cames durant un temps prolongat, som únics en tocarinstruments, en fer automòbils, en l’art, en el dibuix, ...
Jesús Tuson explica que una imatge no val més que mil paraules i ens posa diversos exemples . Ara bé, els humans hem adoptat la qualitat de dibuixar per algun motiu, i és cert que en el dia a dia els dibuixos no són útils, ja que tarden cert temps en ser entesos i assimilats per nosaltres, però son útils a l’hora de descriure. Imagineuque faria un arquitecte sense el dibuix de la casa, com tindria que fer entendre als obrers la forma de la paret, què eixa porta no és així, què allò va allí? I alhora de descriure un paisatge, acabem molt abans si posem una imatge d’allò que volem ensenyar. Per tant estic d’acord amb la idea de l’autor on no cal comparar una respecte a l’altra, sinó que cal acceptar les dues com a capacitatshumanes de gran utilitat, que hem elaborat al llarg dels anys per tal de sobreviure.
2.
Resum: En aquest capítol l'autor ens diu que l'escriptura és impossible que desapareixca, ja que aquesta ens a ajudat a alleugerir la nostra existència i si l’eliminarem ens resultaria molt difícil poder emmagatzemar en el nostre cervell tot el que ens és indispensable per a viure. Aleshores hauríem de canviarde vida i tornar a viure com ho feien els nostres avantpassats del paleolític superior, adaptant−nos a l'entorn i prenent cada dia de la natura el que necessitarem per sobreviure. Però és evident que la nostra vida no és aquesta i que la vida se'ns ha complicat tant que ens és indispensable l'escriptura per poder organitzar la societat.
Valoració crítica:El tema que es planteja en aquets capítolés el fet que l’escriptura poguera desaparèixer en el futur. Doncs, crec i n’estic segur que sols un artista, és a dir, un intel•lectual podria ser capaç servint-se de la seva imaginació i el seu talent d’esbossar una mena de futur sense els escrits, on tot allò que tenim desapareguera. Crec que es tracta d’una bogeria. L’escriptura ha tingut tant d’èxit i ha estat tan valorada degut a que gràcies aella les coses han quedat fixes en un espai i temps determinants, i així la informació ha tingut un mitjà per emmagatzemar-se i no passar de generació en generació per via oral. D’aquesta manera, l’escriptura resulta ser una eina que va dur la humanitat fins al progrés. A més, cal tenir em compte que la nostra societat està molt lligada a l’escriptura i que deuria haver una solució excel•lent perpoder eclipsar els escrits i fer així que ens oblidarem d’ells. Per aquest motiu, assegure que si l’escriptura ha aconseguit sobreviure tants anys serà degut a la seva gran utilitat i funcionalitat, doncs , deixem-la viure molts mes anys!.
3.
Resum: Fer literatura no és res més que una capacitat a l’abast de qualsevol humà; una capacitat que es desenvoluparà si les circumstàncies de l’entornens resulten favorables i per part nostra hi posem interès i esforç. Per tant, la poesia no és cosa de la natura, dels predestinats sinó està en la possibilitat de tot humà. Però l’autor remarca el fet que l’entorn i un mateix juguen un paper molt important a l’hora de crear futurs poetes o narradors.
Valoració crítica:Com bé anomena Jesús Tuson cap a la meitat del text, considere que la...