una imatge no val mes que mil paraules

Una imatge no val més que mil paraules, Jesús Tuson Valls. Contra els tòpics. Barcelona. Empúries. (112 pàgines)

Una imatge no val més que mil paraules és un llibre que pertany al gènere literari de l'assaig, ja que presenta moltes característiques pròpies d’aquest. Un exemple és la brevetat que presenta el llibre, el capítols són molt curts i tots giren al voltant d’un tema comú la llengua,utilitza un estil senzill. L’autor, no pretén informar el lector amb el seu llibre, sinó que pretén mostrar la seua pròpia opinió. Va dirigit a un públic ampli, es a dir el lector no te que estar especialitzat en cap tema, per això el llenguatge i la seua forma d’expressar-se ha de ser clara i precisa.

Jesús Tuson Valls (València, 1939) ha estat catedràtic de la Facultat de Filologia iprofessor de Lingüística a la Universitat de Barcelona. És autor de diversos manuals sobre Lingüística i ha publicat, amb gran èxit entre els lectors, llibres d'assaig sobre diversos aspectes del llenguatge i de la comunicació humana; entre els quals, El luxe del llenguatge (1986), Mal de llengües (1988),Històries naturals de la paraula (1998), ¿Com és que ens entenem? (1999), Una imatge no val més quemil paraules (2001), Patrimoni Natural (2004), Lletres sobre lletres (2006), Això és (i no és) Allò (2008), Paraules en la corda fluixa (2009) i Quinze lliçons sobre el llenguatge (i algunes sortides de to) (2011).

En el seu llibre es troba estructurat en capítols els quals tracten sobre la dificultat d’aprendre una llengua nova, com seria el nostre món sense l’escriptura, la continuïtat de lesllengües territorials, la utilitat de les llengües…. Tots tenen a vore amb el llenguatge, mitjançant tots aquests temes l’autor ens mostra la seua pròpia opinió. A més Jesús Tusón mitjançant els seus arguments pretén canviar la nostra manera de veure les coses. A més sol, fer l’ús de metàfores a les seves explicacions i d'aquesta manera fa que els temes siguen molt més entretinguts idivertits. Durant el llibre, Jesús Tuson desvela falsos mites com que per exemple que l'anglès és la llengua més fàcil d'aprendre, que la llengua més útil és la que més parlants té i que hi ha llengües rares.
Un resum la reflexió a la que Tuson ens vol dur es que cada vegada són més les hores que s’empren per a l’estudi de l’anglès enfront d’altres llengües com el català que es veuen reduïdes.L’autor critica aquesta simplificació lingüística i exposa que igual com s’intenta no perdre la biodiversitat del planeta, perquè aquest és així per la varietat que conté, no s’han de perdre les llengües. Si no, arribarà un moment en què tanta simplificació conduirà el món a no tindre més que una sola llengua, un animal i un vegetal. En definitiva es perdrà tota la varietat i acabarem vivint enun món en el que tots siguem iguals, es a dir serà tot clònic.
Pera dur a terme la segua intenció de fer-nos participes de la seua opinió, fa un ús clar de la funció apel·lativa del llenguatge, ja que es vol obtindré una resposta per part del lector.
Tal i com ja he comentant, mitjançant aquest llibre, Tuson pretén la pròpia reflexió del lector respecte als temes que es tracten en elsdiferents capítols de l’assaig. Efectivament, s'aconsegueix aquesta reflexió, sobretot respecte el futur de la llengua catalana, i de la falta d'importància que te en l'actualitat. Aquestes idees que es pressuposen sobre les llengües, aquests “ tòpics” ,que en un principi semblen certs, ja que no es qüestionen, són les que aquesta obra tracta i provoca que nosaltres els lectors les mirem amb unsaltres ulls. Gràcies al llibre, ens adonem conter que les llengües són part de la nostra manera de ser i que no podem permetre que ningú intenta reprimir als parlants d’aquesta. A més d'això, també aprenem que hem d'estar oberts a la resta de llengües, que la nostra llengua no és la única i no és la que solament tenint que parlar i aprendre-la, sinó que hi ha moltes llengües i que cadascuna ens...