Una mirada al riu

TERCERA ETAPA: GRAN TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL D'ESPANYA: EL DESARROLLISMO

1. EL CANVI D'ORIENTACIÓ EN L'ECONOMIA

1.1. ELS GOVERNS DEL “DESARROLLISMO”

El govern format per Franco l'any 1957 i els successius en la dècada del 1960 van suposar un canvi significatiu en l'orientació del franquisme i van marcar la transició des d'una primera etapa en què van prevaler els principis delfalangisme a una segona dominada clarament pels anomenats tecnòcrates.

Aquesta nova generació de polítics, alguns dels quals estaven vinculats a l'Opus Dei i molt ben relacionats amb les elits econòmiques, consideraven el creixement econòmic com la principal garantia d'estabilitat social. El seu perfil era més tècnic que ideològic -d'aquí el nom de tecnòcrates- i tenien com a objectiu mésimportant la incorporació a la gestió de l'Estat de criteris de racionalitat i d'eficàcia econòmica que asseguressin la continuïtat del règim, Apostaven per un reformisme tècnic que, sense qüestionar la dictadura, trobés una sortida a la greu situació econòmica i social derivada de l'autarquia.

Aquest canvi d'orientació va estar propiciat per la mala conjuntura econòmica del final de la dècada del1950 (esgotament de les reserves del Banc d'Espanya, augment de la inflació i fort desequilibri pressupostari), per la pressió dels organismes internacionals en el moment en què Espanya acabava de sortir de l'aïllament i per l'augment de les protestes socials. A més, Europa vivia una etapa de recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial i l'economia espanyola estava disposada aaprofitar les condicions favorables del mercat internacional.

1.2. EL PLA D'ESTABILITZACIÓ

La primera acció correctora de la política econòmica va arribar de la mà de l'anomenat pla d'estabilització (1959). El seu objectiu era posar fi al fort intervencionisme estatal dels anys precedents i afavorir la liberalització comercial i financera. El projecte d'actuació comprenia tres grans eixos:Estabilització de l'economia. Per tal de reduir la inflació es van elevar els tipus d'interès bancari, es va limitar la concessió de crèdits i es van congelar els salaris. Per poder limitar el dèficit públic es va proposar una reforma fiscal que incrementés la recaptació i limités la despesa de l'Estat.
Liberalització interior de l'economia. Es va dur a terme a partir de l'eliminació d'organismesestatals interventors i de posar fi a la reglamentació dels preus fixos.
Liberalització exterior de l'economia. L'objectiu era eliminar els obstacles a l'entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de capitals exteriors. En aquesta direcció, es va anunciar la convertibilitat de la pesseta per facilitar els intercanvis, i es va devaluar gairebé un 50% en relació amb el dòlar.

A canvid'aquests compromisos, diferents organismes internacionals van atorgar préstecs a Espanya per poder fer cara a la greu situació econòmica i evitar una possible suspensió de pagaments. A més llarg termini, totes aquestes mesures volien incorporar l'economia espanyola als mercats internacionals per posar les bases d'un creixement econòmic posterior.

1.3. ELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT

Al programad'estabilització s'hi va afegir, en la dècada del 1960, la posada en marxa dels plans de desenvolupament econòmic i social. En total, se'n van promulgar tres, que tindrien una vigència quadriennal (1964-1967, 1968-1971, 1972-1975), i per supervisar-ne el funcionament es va crear el càrrec de comissari del pla de desenvolupament, per al qual va ser nomenat el català Laureà López Rodó.
El projecteconsistia a aplicar una planificació econòmica indicativa, amb l'objectiu d'impulsar des de l'Estat el creixement de l'economia mitjançant la programació de l'activitat del sector públic i d'oferir als inversors privats informació i previsió així com determinats incentius fiscals i subvencions.

Els plans van encetar dues línies d'actuació: les accions estructurals, que pretenien solucionar...