Una setmana a la foscor

Una setmana a la foscor

Estava jo tranquil a casa fen deures quan inesperadament es va anar la llum totalment jo sense perdre el temps vaig cridar al pare:
Pare ha saltat l’automàtic!
El pare va anar corrents a veure si havia saltat però no, el pare i jo ens vam quedar petrificats pensant en que això no pot ser i li vaig comentar al pare que em portés una vela per rematar els pocs deuresque hem quedaven. El pare va obeir i va portar la vela. L’endemà, naturalment al cole no falla. Als meus amics de classe també es van quedar sense llum i cap ni un en sabia perquè es va anar la llum i tots estàvem enfadats per lo del cole. Una vegada pujada aquella rampa que cada vegada es feia més pesada i pujar les escales vam arribar a la classe la nostra mestra ens va explicar de dalt a baixperquè es va anar la llum y quan temps trigaria en tornar la llum i ens va dir que tornarà en una setmana, va quina tela la classe i jo estàvem amb la boca oberta i no es sentia ni una ànima. Al sortir tots parlàvem de lo mateix pensàvem que això era una desgracia i que això serà un infern i les nenes amb el tema dels mòbils perquè tampoc funcionen. En arribar a casa li vaig explicar al pare i ala mare tot aquest tema i que trigaria una setmana en tornar la llum, no sabíem com aguantar però amb una vela i uns jocs ens vam entretenir fins l’hora de anar-se a dormir. Vaig passar una nit dolenta no vaig dormir perquè no podia i vaig pensar que encara sort que era divendres i que demà no vaig al cole. El dissabte el pare em va dir:
Per la nit ens anirem a dormir més aviat val?
Jo vaigafirmar amb el cap i a dir veritat no està malament la idea la mare es va anar a treballar i jo em vaig aixecar del llit i vaig aprofitar la llum del dia per fer els deures. Una vegada acabats vaig esmorzar i vaig jugar un solitari amb les cartes i el pare i jo vam anar a donar una volta pel poble. Per dinar un entrepà per lo de la llum. A la nit un altre entrepà i el diumenge més de lo mateix eldilluns una altra vegada al cole quin rotllo al migdia vaig acabar mort de cansament i amb molta gana. Al sortir de l’escola per la tarda vam anar un amic i jo a jugar a futbol i al tornar a casa vaig estirar al sofà i em vaig quedar dormit. La mare va arribar i em va comentar:
Ves al llit estaràs més còmode.
Jo li vaig fer cas i vaig pensar que ja quedava menys per a que torni la llum quatre diesque crec que per a mi serà etern. Dimarts pel de matí vam fer gimnàstica i era molt divertit després vam anar al pati a jugar. En lectura el temps es va passar volant. Al sortir vaig anar caminant pels carrers i el viatge es va fer molt llarg a la vegada que pesat. Vaig arribar a casa molt cansat. Havia agafat el llibre de lectura meu i vaig posar-me a llegir sense pensar-ho dues vegades i m’ho hepassat molt bé.
Una vegada dinat vaig anar-me a l’escola amb uns companys quan de sobte en arribar a l’escola veiem “Aquesta tarda no hi ha cole disculpin les molèsties. Gràcies”
En veure això els companys i jo vam pensar que com mola però vam veure passar la nostra tutora i vam dir tots a la vegada:
Quina pena...
Després ens vam anar a casa caminant. Al dia següent (dimecres) si que hihavia escola això de la llum cada vegada es fa mes pesat vaig comentar-li a un amic que deia que a ell també se li fa pesat i a la majoria de companys de la meva classe també però a dir veritat només queden dos dies espero que passin volant pensant-ho bé si la professora ens posa a treballar sense parar (com sempre) ens passarà volant.
En la classe ja en estava esperant la professora d’anglès,després als del segon grup (jo inclòs) hem fet informàtica. En acabar informàtica vam anar al pati. Al migdia cap a casa. A la tarda, al sortir, del cole vaig anar a casa d’un amic a jugar. El pare em va venir a buscar a casa de l’amic i vam anar a casa. Dijous no vaig anar a l’escola per un mal de cap insofrible el para em va dir:
Tens molta febre fill, et donaré un xarop i t’estiraràs al llit...