Una i tres cadires selectivitat Catalunya

Una i tres cadires, de Kosuth

Fitxa tècnica:
Autor: Joseph Kosuth (Ohio, 1945)
Cronologia: 1965
Tècnica: fusta (cadira) i paper fotogràfic.
Mides: dreta 52x80cm; central 81x40x51cm; esquerra 110x60cm.
Tendència: art conceptual.
Localització: diferents versions, Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA).



Context:
Està feta dins del moviment d'art conceptual produït cap els anys1960-1980.
“En la recerca d’una puresa inviolable era necessari que la mateixa obra d’art es dissolgués, fent desaparèixer la seva contaminant objectivitat, i emergir com a idea” (R. Hughes). Aquesta idea ja apareixia amb Leonardo da Vinci al segle XVI, “la pintura és una cosa mental”.
Els artistes volien crea un altre tipus d'art mai vist i en contra de la mercantilització artística. No és coml'art modern, doncs no anava reduint i refinant la forma artística sinó que la definia, negava la morfologia artística, l’expressió visual; volia emfatitzar la reflexió i anar per l'àmbit de les idees. És a dir, no es buscava l'interès d'una obra en la seva bellesa física, magnitud, tècnica, dificultat, color o estil, sinó en la reflexió que aquesta et portava per simple i fàcil que fos deconstruir i fer. És per això que una i tres cadires té moltes versions arreu dels museus del món.
L'autor estudia art i antropologia i filosofia a Nova York. Tot el gran coneixement que rep, el porta a recrear aquesta obra, esmentant-la com un problema filosòfic i lingüístic. També va desenvolupar una important tasca teòrica on explica els seus plantejaments artístics.
Anàlisi formal:
Consta de treselements ordenants l'un al costat del altre davant d'un mur blanc. Al centre de l'obra torbem una cadira de fusta marró, a l'esquerra i a la part una fotografia a tamany real de la pròpia cadira en blanc i negre. A la banda dreta hi ha un plafó de color beix que reprodueix en anglès la paraula cadira extreta del diccionari.
“He fet servir objectes comuns i funcionals, com una cadira: al’esquerra de l’objecte hi haurà una fotografia de mida natural d’aquest, i a la dreta de l’objecte una fotografia de la definició de l’objecte al diccionari. S’han de veure el mateix a l’objecte i a la fotografia; així, cada vegada que l’obra s’exposa, per la nova instal·lació, cal una fotografia nova. M’agrada que l’obra sigui una cosa diferent del que simplement veus. És molt interessant que l’obra siguila mateixa, tot i canviar el lloc, l’objecte i la fotografia. Això vol dir que tu tens una obra d’art que és aquesta ”idea” de l’obra d’art, i els seus components formals no són importants.” Joseph Kostuh (1970).
Funció i significat:
Es tracta d’una imatge, visual, que resulta d’un text que s’ha de seguir per tal de produir-la a les diferents versions. Text i imatge, a partir de la cadira,expressats en llenguatges diferents, poden ser equivalents; o bé la paraula té més valor a causa de la grandària de l’ampliació fotogràfica que es fa de la definició del terme cadira al diccionari.
L’artista ha presentat conjuntament tres codis del concepte: codi objectual (una cadira real de fusta), codi visual (la imatge fotogràfica) i codi verbal (definició lingüistica).
L’obra està estretamentrelacionada amb l’èmfasi, un recurs de l’oratòria clàssica que transposa a un llenguatge una experiència plasmada en un altre; és a dir, es plasma pictòricament el que es llegeix.
Per tant es mostra de tres formes diferents com es pot accedir al concepte “cadira”, per tal de demostrar que la forma física d’un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes per part delreceptor. Joseph Kosuth discuteix en aquesta obra, el concepte d’Art i la seva pràctica, cercant, de forma polèmica, noves vies expressives; per tant, escull un objecte de caràcter industrial, útil i fabricat en sèrie, per tal d’allunyar la creació artística de les valoracions decoratives, deixant de banda d’igual forma els aspectes visuals per accedir a la idea a través de l’ús de la...