Unidad 1

La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931)

1. El reformisme dinàstic.

1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista.

El 1899 la reina Maria Cristina va anomenar president del govern a un nou líder conservador, Francisco Silvela. Aquest govern va impulsar una política reformista i va donar entrada a algunes figures alienes a la política anterior, com el general CamiloPolavieja i el líder del conservadorisme català Manuel Duran i Bas.
Els nous impostos del ministre d’Hisenda Raimundo Fernández Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya (IX-1899): el Tancament de Caixes. El govern va empresonar els morosos, va suspendre garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar l’Estat de Guerra. En desacord, Duran i Bas i Polavieja van dimitir.El Tancament de Caixes significà el trencament entre les elits catalanes i els partits dinàstics.

1.2. Les reformes de Maura i Canalejas.

A la primavera de 1902, quan va fer els 16 anys, va pujar al tron Alfons XIII. L’any 1903 va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura, i la mort de Sagasta va consolidar José Canalejas en el Partido Liberal. Era la generació de políticsregeneracionistes.
El 1904, el conservador Maura esdevingué cap del govern i impulsà un projecte, la ‘‘revolució des de dalt’’, que defensava la reforma del sistema polític des del govern per impedir una revolta popular. El seu segon govern (1906-1909) va promulgar una nova Llei electoral (1907), que va fer més difícil el frau electoral. També va intentar d’atreure cap al règim el catalanismemoderat i es signaren acords amb la Lliga Regionalista per dotar d’autonomia els ajuntaments i les diputacions (Projectes de reforma de l’administració local).
El govern de Maura va aprovar algunes lleis socials, com del descans dominical, i creà l’Instituto Nacional de Previsión (1908), dedicat a les assegurances obreres. També va adoptar mesures per reactivar la indústria i l’agricultura. Però fouintransigent en el manteniment de l’ordre públic, especialment durant la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). La repressió que va seguir la revolta impulsà una campanya de protesta (‘‘Maura, no’’) que va fer caure el govern conservador. Divisió dels conservadors entre conservadors i mauristes.
El 1910, José Canalejas formà un nou govern liberal, que aprofundí la separació de l’Esglèsia i l’Estat.La Ley del Candado (1910) limità l’establiment de nous ordes religiosos.
En política social, es va substituir l’impost de consums per un de progressiu sobre les rendes, que va provocar la protesta de les classes benestants. Per la Llei de lleves (1912) feia obligatori el servei militar i suprimia la redempció en metàl·lic. S’inicià la negociació d’una Llei de Mancomunitats, que possibilitava launió de les diputacions provincials catalanes per fer-se càrrec de la gestió d’alguns serveis públic. L’assassinat de Canalejas, l’any 1912, va posar fi al seu projecte renovador. Divisió dels liberals entre liberals, liberal-demòcrates i esquerra liberal.

2. Les forces d’oposició.

2.1. Republicanisme i lerrouxisme.

El republicanisme va ser la força principal d’oposició. Però lafragmentació en diversos grups va afeblir la seva força electoral i, per tal d’unir esforços, el 1903 es va crear la Unió Republicana, encapçalada per Nicolàs Salmerón.
A Barcelona, Alejandro Lerroux va tenir molta influència entre les classes populars, amb un discurs demagògic, anticatalanista i anticlerical. Quan la Unió Republicana es va integrar en la Solidaritat Catalana (1907), Lerroux, se’n vaseparar i el 1908 fundà el Partit Radical. Cap al 1910, després de la Setmana Tràgica, Lerroux va perdre suport popular, va moderar el seu discurs i va marxar a Madrid.

2.2. Carlisme i tradicionalisme.

La mort de Carles de Borbó (Carles VII) l’any 1909 va convertir el seu fill Jaume de Borbó en el nou pretendent a la corona. Les disputes al si del partit, iniciades a la darreria del segle XIX...