Unificacion Italia Y Alemania

UNIFICACIONS D’ITÀLIA I D’ALEMANYA

• Els processos d'unificació italiana i alamana van provocar els dos únics grans conflictes armats europeus des de les guerres napoleòniques fins a la Primera Guerra Mundial.

• En ambdós casos França, que vol i creu ser la primera potència continental, pren part en el conflicte sense adonar-se fins al final de la fortalesa de Prússia.

• ElRegne Unit es manté al marge, en una situació d'aïllament voluntari, pensant que l'equilibri europeu segueix sent beneficiós, mentre engrandeix el seu imperi ultramarí i desenvolupa la seva indústria. Tampoc s’adona del perill d'una Alemanya unificada.



UNIFICACIÓ D’ITÀLIA



Congrés de Viena: Itàlia està dividida een en 7 estats:

- Nord:

o R. Piemont - Sardenya(industrialitzat; M. Constitucional des de 1848. Victor Manuel II).

o El regne de la Llombardia – Vèneto (industrialitzat) està sota domini austríac.

- Centre:

o Ducats de Parma, Mòdena i Toscana (prínceps austríacs).

o Estats pontificis (pobres i poc poblats).

- Sud: Regne de les Dues Sicílies (Nàpols i Sicília), governat pels Borbons i amb economia agrícola.Factors que faciliten l’ unificació:

• Hi ha un sentiment nacionalista, de unitat (“italianitat”), afavorit per Napoleó i escriptors romàntics.

• El Risorgimento (moviment cultural i polític, romàntic i nacionalista) afavorirà l'enfortiment de la consciència nacional (llengua i un passat gloriós, que es remuntava a l'Imperi Romà).

Factors que dificulten l’ unificació:• Domini austríac de la Llombardia-Vèneto

• Poder social de l’Església i la presència dels estats pontificis (Pío IX identificava nacionalisme i liberalisme, enemic de l’Església)

Projectes per a l' unificació:

- Una Federació de regnes presidida pel Papa, idea recolzada pels conservadors (moderats italians i Napoleó III)

- República unificada i democràtica, amb capitalen Roma (Mazzini, Garibaldi i l'organització nacionalista Jove Itàlia)

- Monarquia Constitucional unificada al voltant del Regne de Piemont ( Cavour i Victor Manuel )




| |
|Cavour, veritable artífex de l’ unitat, utilitza la diplomàcia, la forçamilitar i la propaganda. Va aconseguir la amistat |
|d’Anglaterra i de França. |





FASES DEL PROCÉS D'UNIFICACIÓ (1858-1870):

- El NORD D'ITÀLIA (1858-1860):

o Guerra Itàlia- Àustria: Cavour, amb suport de França, va vèncer a Àustria:

▪ Franças'annexiona Savoia i Niça com a pagament al suport de la causa piemontesa.

▪ Llombardia s'incorpora al Piemont (1859).

o Al 1860, a la Toscana, Mòdena i Parma es produeixen alçaments populars nacionalistes, que expulsen als seus sobirans i s’annexionen al Regne de Piemont, després de la celebració de plebiscits.

- El SUD D'ITÀLIA:

o A la mort del reide les Dues Sicílies, Garibaldi organitza una expedició de voluntaris, els "camises vermelles", que, amb el suport del poble va conquerir Sicília (1860). Cavour, temorós de les idees republicanes de Garibaldi, va enviar l'exèrcit piemontès a conquerir Nàpols, abans que ho fes Garibaldi

o Garibaldi, per tal de no dividir el moviment nacionalista, cedeix davant les pretensions deVíctor Manuel II (renunciant a la república que volia), de manera que el Regne de les Dues Sicílies, així com una part dels Estats Pontificis, és annexionada per Piemont, i Víctor Manuel II és proclamat rei d'Itàlia al 1861, sense Roma i sense Venècia.

- VENÈCIA: Cavour aprofita la Guerra austro-prussiana de 1866 per aliar-se amb Prússia i annexionar-se Venècia.

- ELS ESTATS...