unificació Itàlia i Alemanya
Páginas: 6 (1349 palabras)
Publicado: 15 de febrero de 2015
Unificació d’Itàlia
Aspectes comuns de les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya
Alemanya i Itàlia es van dividir en múltiples estats absolutistes a conseqüència del Congrés de Viena.
En tots dos països el moviment nacionalista es va vincular als corrents liberals i democràtics.
Gràcies a l’extensió del Romanticisme es van fusionar el liberal democràtic i nacionalista.
Orígens delnacionalisme italià
Al congrés de Viena, la península itàlica va ser dividida en diversos estats (tots absolutistes).
L’imperi Austríac exercia un domini indirecte sobre els ducats de Parma, Mòdena, Lucca i Toscana. L’antiga república de Venècia i Llombardia van ser adjudicats a aquest Imperi i el papa regia els estats Pontificis que ocupaven el centre peninsular.
La difusió del nacionalisme vaprendre un caire radical i republicà. Des de llavors es van viure moviments revolucionaris als anys 1820 i 1830 i es van fundar societats secretes: la Jove Itàlia (1831).
El Resorgimento (Renaixement) va afavorir la recuperació literària de la llengua italiana, i alguna regió del nord d’Itàlia iniciaven la Industrialització (Torí i Milan).
La revolució del 1848
Les revolucions del 1848 vaagafar un caire inequívocament nacionalista a la Llombardia, al Vèneto, a la Toscana, als Estats Pontificis i a Nàpols. Aquesta revolucions són conegudes com “primavera dels pobles”, van començar com a reivindicacions polítiques i socials. Va quedar clar que la burgesia havia arribat al poder amb l’eliminació dels drets feudals. Els sectors populars veieren com el desig d’igualtat quedaria limitat ala política, que es tornava novament conservadora.
La unificació italiana
La unificació italiana va ser un procés llarg que va començar el 1858 i va acabar el 1871.
El nou momarca Victor Manuel III i el seu ministre, Camillo Benso di Cavour van engegar una política de modernització del Piemont i d’acostament als sectors nacionalistes d’arreu d’Itàlia que aviat havia de donar fruitsdecisius. El primer va ser l’annexió de Llombardia (1859). En els mesos següents, els ducats van incorporar-se també al Piemont, a través de les revolucions populars. Cavour aprofità els enfrontaments entre les potències europees, sabent que el Piemont per si sol no tenia capacitat militar i econòmica per dur a terme els seus plans.
L’annexió del sud d’Itàlia es va produir per iniciativa dels sectorsdemocràtics.
Entre el 1860 i 1861 es van dur a terme la conquesta del regne de les Dues Sicílies. La incorporació de Nàpols i Sicília va ser fruit de l’habilitat diplomàtica de Cavour i de l’expedició “dels mil camises roges” sota la direcció de Garibaldi. Aquest expedició va ser rebuda amb un important suport popular, i en pocs mesos les forces garibaldines ocupaven la totalitat de l’illa i elregne de Nàpols (1860).
Els Estats Pontificis i Venècia al febrer de 1861 es va crear el regne d’Itàlia. La guerra austroprussiana va permetre a Itàlia incorporar Venècia i la francoprussiana, amb la derrota de Napoleó III, va significar la desaparició dels Estats Pontificis i la unificació de tota la Península.
El 1866, Garibaldi i els seus 40 000 homes (els Caçadors dels Alps) guanyaran elsaustríacs la ciutat de Trento en un episodi que va ser la seva única victòria. La marxa posterior sobre Roma va acabar amb la derrota de Garibaldi a Mentana.
La unificació d’Itàlia es va concloure amb contradiccions significatives: l’enorme diferencia entre el nord industrial i un sud que es mantenia sota el llindar del desenvolupament; el divorci entre l’Estat liberal i laic i l’Església, que esnegava a reconèixer el nou regne unificat.
La unificació d’Alemanya
Orígens del nacionalisme alemany
El nacionalisme alemany va sorgir entre les classes mitjanes i d’intel·lectualitat influïda directament del Romanticisme, el filòsof Johan G. Herder afirmava que l’essència de les nacions era el “Volkgeist” (l’esperit del poble). Això contraposava la nació i estat i reivindicava la...
Unificació d’Itàlia
Aspectes comuns de les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya
Alemanya i Itàlia es van dividir en múltiples estats absolutistes a conseqüència del Congrés de Viena.
En tots dos països el moviment nacionalista es va vincular als corrents liberals i democràtics.
Gràcies a l’extensió del Romanticisme es van fusionar el liberal democràtic i nacionalista.
Orígens delnacionalisme italià
Al congrés de Viena, la península itàlica va ser dividida en diversos estats (tots absolutistes).
L’imperi Austríac exercia un domini indirecte sobre els ducats de Parma, Mòdena, Lucca i Toscana. L’antiga república de Venècia i Llombardia van ser adjudicats a aquest Imperi i el papa regia els estats Pontificis que ocupaven el centre peninsular.
La difusió del nacionalisme vaprendre un caire radical i republicà. Des de llavors es van viure moviments revolucionaris als anys 1820 i 1830 i es van fundar societats secretes: la Jove Itàlia (1831).
El Resorgimento (Renaixement) va afavorir la recuperació literària de la llengua italiana, i alguna regió del nord d’Itàlia iniciaven la Industrialització (Torí i Milan).
La revolució del 1848
Les revolucions del 1848 vaagafar un caire inequívocament nacionalista a la Llombardia, al Vèneto, a la Toscana, als Estats Pontificis i a Nàpols. Aquesta revolucions són conegudes com “primavera dels pobles”, van començar com a reivindicacions polítiques i socials. Va quedar clar que la burgesia havia arribat al poder amb l’eliminació dels drets feudals. Els sectors populars veieren com el desig d’igualtat quedaria limitat ala política, que es tornava novament conservadora.
La unificació italiana
La unificació italiana va ser un procés llarg que va començar el 1858 i va acabar el 1871.
El nou momarca Victor Manuel III i el seu ministre, Camillo Benso di Cavour van engegar una política de modernització del Piemont i d’acostament als sectors nacionalistes d’arreu d’Itàlia que aviat havia de donar fruitsdecisius. El primer va ser l’annexió de Llombardia (1859). En els mesos següents, els ducats van incorporar-se també al Piemont, a través de les revolucions populars. Cavour aprofità els enfrontaments entre les potències europees, sabent que el Piemont per si sol no tenia capacitat militar i econòmica per dur a terme els seus plans.
L’annexió del sud d’Itàlia es va produir per iniciativa dels sectorsdemocràtics.
Entre el 1860 i 1861 es van dur a terme la conquesta del regne de les Dues Sicílies. La incorporació de Nàpols i Sicília va ser fruit de l’habilitat diplomàtica de Cavour i de l’expedició “dels mil camises roges” sota la direcció de Garibaldi. Aquest expedició va ser rebuda amb un important suport popular, i en pocs mesos les forces garibaldines ocupaven la totalitat de l’illa i elregne de Nàpols (1860).
Els Estats Pontificis i Venècia al febrer de 1861 es va crear el regne d’Itàlia. La guerra austroprussiana va permetre a Itàlia incorporar Venècia i la francoprussiana, amb la derrota de Napoleó III, va significar la desaparició dels Estats Pontificis i la unificació de tota la Península.
El 1866, Garibaldi i els seus 40 000 homes (els Caçadors dels Alps) guanyaran elsaustríacs la ciutat de Trento en un episodi que va ser la seva única victòria. La marxa posterior sobre Roma va acabar amb la derrota de Garibaldi a Mentana.
La unificació d’Itàlia es va concloure amb contradiccions significatives: l’enorme diferencia entre el nord industrial i un sud que es mantenia sota el llindar del desenvolupament; el divorci entre l’Estat liberal i laic i l’Església, que esnegava a reconèixer el nou regne unificat.
La unificació d’Alemanya
Orígens del nacionalisme alemany
El nacionalisme alemany va sorgir entre les classes mitjanes i d’intel·lectualitat influïda directament del Romanticisme, el filòsof Johan G. Herder afirmava que l’essència de les nacions era el “Volkgeist” (l’esperit del poble). Això contraposava la nació i estat i reivindicava la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.