unio esportiva lleida

UNIÓ ESPORTIVA LLEIDA.













Josep Arqué Marsal.
Ferran Peiró Olomí.


Índex
1. Introducció
2. Fundació del club.
3. Part esportiva (per dècades)
3.1 Dècada de finals dels 30 i finals dels 40.
3.2 Dècada de finals dels 40 i principi dels 50.
3.3Dècada dels 50.
3.4 Dècada dels 60.
3.5 Dècada dels 70.
3.6 Dècada dels 80.
3.7 Dècada dels 90.
3.8 Dècada del 2000.
4. Llista de presidents i entrenadors.
4.1 Presidents.
4.2 Entrenadors.
5. Altres seccions apart del futbol.
5.1 Futbol base.
6. De quina manera rep suport.
7. Desaparició del club i fundació del nou club.
7.1 Desaparició del club
7.2 Fundació del nou club.
8. Conclusió.9. Bibliografia i webgrafia.












1. Introducció

Un dels motius perquè hem elegit fer la història de la Unió Esportiva Lleida és que nosaltres ens agrada molt el esport principalment el futbol. A més a més sent el equip de la nostra ciutat encara més motius per haver agafat aquest treball i fer-ho lo millor possible.
En el treball que tenim a continuació hi presentem desde la fundació del club: qui el funda, quan es funda, on es funda, fins la seva desaparició i la fundació del nou club. També mostrarem els diferents escuts que hi ha hagut duran tots aquests anys, els diferents presidents i entrenadors mostrant els anys que han estat cadascun o les temporades.
També i apareix el motiu perquè el club va tindre que canviar de nom a tenir que dir-se Club LleidaEsportiu.

















2. Fundació del club

Naixement del club:
El club es funda l’estiu de 1939, una vegada superada la Guerra Civil, quan un grup de directius dels equips Lérida S.C i Calaveres, s’ajunten per reorganitzar el futbol de la ciutat.
Amb el suport dels germans Maristes i el president del club AEM, propietari d’un camp de futbol a la carretera de Corbins, neixel Lérida Balompié. El primer president és Sebastià Tàpies i el soci número 1, Honorio Abizanda. El Lleida Balompié juga de blau, comença a Segona Regional i el seu escut és pràcticament idèntic a l'actual .

El primer partit és un amistós amb el Borges Blanques , el 5 de novembre del 39 , que acaba amb victòria per 4 a 1. El primer golejador és Pirla .
L'any 45, el club canvia de nom i passaa denominar-se Unió Esportiva Lleida (Unió Esportiva Lleida , oficialment, des del 1978), fruit de la seva unió amb l'altre equip de futbol de la ciutat, el CD Lleidatà. El nou club conserva els colors, la categoria d'aleshores (Tercera divisió), escut i estatuts del Balompié. A partir d'aquesta temporada, els partits es juguen al Camp d'Esports, un recinte construït per Joventut Republicana al1919 i que, actualment, és el tercer camp de futbol en antiguitat d'Espanya.
La progressió del Lleida és meteòrica i espectacular. En deu anys aconsegueix 6 ascensos de categoria i passa de jugar de Segona Regional, l'any 39, a aconseguir pujar a Primera divisió la temporada 1949-50.
Bona part de la culpa d'aquest creixement es deu a figures com la del president Eduard Estadella, artífex que elclub passés de Tercera a Primera divisió en només tres temporades. Aquesta és la primera època daurada del Lleida.

3. Part esportiva (per dècades)

3.1. Dècada de finals dels 30 i dels 40.
L'entitat es va crear a la primavera de 1939, pocs mesos després que finalitzés la Guerra Civil espanyola. Diverses societats esportives lleidatanes com el Lleida Sport Club, el Associació Esportiva LleidaCalaveres i l'Associació d'exalumnes Maristes (AEM), es van unir per crear un club representatiu de la ciutat de Lleida. Aquesta unió va ser forçada per les autoritats. El president del AEM va aportar l'estadi per al club, l'actual Camp d'Esports que es va construir el 1919 i continua obert.
El primer president del Lleida Balompié va ser Sebastià Tàpies, mentre que el primer entrenador va ser...