Unitat 01b 02b II Curs 14 15

UNITAT 1b
EL MÈTODE CIENTÍFIC: en el
cas de la cosmologia

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia
L’edat mitjana (476-1492)

Al llarg de tota l'edat mitjana traspassa tot els coneixements clàssics a
partir de les traduccions de les obres gregues per part d'autors islàmics i
llatins. En matèria cosmològica les principals aportacions es fan en el món
islàmic per raons de culte(la direcció de la Mecca i la situació del
Ramadan). Igualment en el món cristià per les successives revisions del
calendari (i la situació de la Pasqua).
La única concepció de l'univers acceptada és la GEOCÈNTRICA.
En l’àmbit científic l’edat mitjana es caracteritza per una aplicació dels
mètodes deductius a partir de la filosofia natural (ciència) aristotèlica.
La cultura islàmica inicia unconeixement empíric, estudiant fenòmens
particulars i experimentant sobre tot en el camp de la química i la
medicina.
Encara no elaboren lleis generals.

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia
El renaixement S. XV- XVII

Suposa una ruptura amb la tradició medieval i un retorn als clàssics.

Es comença a donar importància a l’experimentació i es passa de
l’observació de fetsparticulars a l’establiment de lleis quantitatives
rigoroses a partir de les quals es poden predir els fets particulars futurs.
Apareix el mètodes inductiu i hipotetico-deductiu (EL MÈTODE CIENTÍFIC)
de la ma de Galileo Galilei principalment.
Apareix la ciència col·legiada (Tycho Brahe (1546-1601))
En matèria cosmològica es recupera el model heliocèntric.

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas dela cosmologia
El model heliocèntric

Nicolàs Copernic (1473-1543)
Neix a Turun (Polònia), i estudia a les universitats de Cracovia, Bolònia,
Pàdua i Ferrara.
Planteja per primer cop (des d'Aristarc) el model heliocèntric en
contraposició al geocèntric vigent fins a les hores. Ho fa per primer cop en
la seva obra, no publicada, Comentariolus (1508-1514). L'objectiu és
buscar un model més senzill queel de Tolomeu per explicar les òrbites
dels astres.
No se sap com va arribar acceptar i proposar el model heliocèntric

L'any de la seva mort (1543) es publica a Nüremberg la seva obra
definitiva: De revolutionibus orbitum coelestium (Sobre les revolucions
dels orbes celestes)

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de lacosmologia

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia
Demostració de l’heliocentrisme I

La primera fase en la demostració de l’heliocentrisme és la de demostrar COM
són les òrbites dels planetes al voltant del Sol, per això s’utilitza un mètode
hipotetico-deductiu, amb els passos següents
1. S’observen les trajectòries dels planetes i les fases de la Lluna i Venus.
2. S’elabora uneshipòtesis noves i un model que expliqui millor aquestes
observacions.
3. Es comproven les hipòtesis.
4. S’elaboren teories amb capacitat de predicció de nous fenòmens
Les dues figures principals d’aquest procés són Tycho Brahe i Johannes Kepler

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia

Tycho Brahe (1546-1601)
Noble danès que instal·lat a l'illa de Hven crea el primer centreinternacional d'observació astronòmica i d'estudi de la física del món i que
anomena Uraniborg (ciutat de urania).

Les seves principals aportacions són les extraordinàries i detalladíssimes
observacions i mesures dels astres, l'estudi per primer cop d'una
supernova, i la substitució de les esferes per explicar la sustentació dels
planetes per moviments circulars en òrbites.
El sistema proposat per TychoBrahe és el de la Terra ocupant el punt
central, el Sol girant al seu voltant, i la resta de planetes girant al voltant
del Sol.

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia

Unitat 1b.
El mètode científic: en
el cas de la cosmologia

Johannes Kepler (1571-1630)
Clergue alemany format a Tubingen i a Graz, al 1595...