UNITAT 2

TEMA 2 (HISTÒRIA I CULTURA) - LA REPÚBLICA ROMANA
La conquesta de la península Itàlica (509-272 aC):
Els romans es van veure assetjats de nou pels etruscos, que no volien perdre el seu poder al Laci. Van ser derrotats juntament amb altres llatins. Roma va començar la seva expansió per la Itàlia central. Quan ja semblava que tenien tot el poder sobre la Itàlia centrals, els gals van envair lapenínsula, van derrotar els romans i van arribar fins a la ciutat de Roma. Després de la guerra amb els gals, els romans van aconseguir de nou l’hegemonia de la Itàlia central. La segona meitat del segle IV aC, els dos fronts més importants foren els samnites i les ciutats de la Magna Grècia.
Tàrent demana ajuda a Pirros, un rei grec, i l’any 272 aC Tàrent cau en mans de Roma.

Conflictes interns:
Laciutat de Roma va patir una sèrie de conflictes interns, sorgits de la formació de nous organismes polítics i socials. Estaven monopolitzats pels patricis (membres de les primitives famílies fundadores de Roma) i no hi podia accedir la major part dels ciutadans, els plebeus (habitants de Roma provinents de les poblacions conquerides o bé simplement immigrants), ja que constituïen una castainferior. No podien tenir riqueses; no tenien accés al Senat ni als comicis; no els era permès el matrimoni amb membres patricis..
Van provocar una revolta de plebeus, es van aplegar al Mont Sacre amb la intenció de fundar-hi una nova ciutat. Per tal d’evitar aquesta secessió, van nomenar uns magistrats encarregats de vetllar pels interessos dels plebeus, els tribus de la plebs.
Es van aconseguirnoves lleis. L’any 450 aC es va redactar i es va donar a conèixer la Llei de les XII taules, que posava les bases per igualar els drets entre patricis i plebeus.
445 aC Llei Canuleia  Casaments entre patricis i plebeus
367 aC Lleis Licínes  Els plebeus poden accedir al consolat.
339 aC Lleis Pubílies  Permeten als plebeus accedir a la censura.
La conquesta de la Mediterrània:
Després de laconquesta de tota la península Itàlica, Roma comença la seva expansió per la Mediterrània, fins a aconseguir ser la ciutat de tot el Mare Nostrum.
Roma es va trobar davant d’un dels conflictes exteriors més importants de la seva història: les guerres púniques, entre romans i cartaginesos.
L’any 264 aC, els romans van decidir socórrer la ciutat de Messana (actual Messina), que els havia demanat ajudadavant el setge dels cartaginesos. Així començà, la primera guerra púnica, que va durar 23 anys, fins al 241 aC. Roma era una potencia militar important pel seu exèrcit a peu, mentre que Cartago ho era pel mar.
Els cartaginesos van decidir expandir-se cap a Hispània i es van establir en moltes ciutats del sud de la península Ibèrica i sota el comandament d’Amílcar Barca. El 219 aC van assetjarSagunt, ciutat que tenia un pacte de protecció amb Roma. Així començà la segona guerra púnica amb Anníbal, al cap.
Anníbal va travessar els Pirineus i els Alps i va arribar a les portes de Roma. En el seu recorregut, derrotà els romans diverses vegades, i la major part de pobles aliats a Roma, a excepció dels de la Itàlia central, es van passar al bàndol cartaginès.
Roma va començar la conquesta dela península Ibèrica al 218 aC, els romans desembarquen a Emporión, i van avançar cap al sud.

Finalment, el Senat romà va decidir enviar al nord d’Àfrica un gran exèrcit comandat per Publi Corneli Escipió. Davant d’aquest perill, els cartaginesos van reclamar la presència d’Anníbal, que era a Itàlia, el qual es va presentar a Cartago, però fou derrotat l’any 202 aC a la batalla de Zama.
El Senatde romà, que preveia un possible nou conflicte, envia un exercit comandat per Publi Corneli Escipió Emilià, que va destruir definitivament la ciutat. Així posà fi a les llargues guerres púniques.

Després d’un període de calma, l’any 154 aC hi hagué una revolta dirigida per Viriat, cabdills de lusitans, que fou assassinat al 139 Ac. Amb aquest mort i amb la destrucció de Numància, el 133 aC, va...