Unitat 9

Unitat 9

La felicitat

Segons la definició enciclopèdica la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i
absència de patiment. Els seus antònims són la tristor i la pena.
El terme és undels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser
l'objectiu primordial de l'ésser humà.

Segons Sòcrates
Segons Sòcrates per arribar a la felicitat primer ens hem de conèixer anosaltres mateixos.
Mitjançant la introducció maièutica (anem ascendint des de la nostra idea original cap a una
idea cada cop més universal) arribem a la fórmula 𝑅𝑎ó = 𝑉𝑖𝑟𝑡𝑢𝑡 = 𝐹𝑒𝑙𝑖𝑐𝑖𝑡𝑎𝑡:
1. AutonomiaMoral (antirelativista): Procedeix d’acord amb la seva pròpia consciència, la
llei que s’ha donat a un mateix.
2. Universalisme: Arriba seguint un conjunt d’idees universals.
Sòcrates creu enl’optimisme antropològic (la maldat és causa de la ignorància). Si seguim
tots aquests passos arribarem a la felicitat.

Segons Cal·licles

Cal·licles creu que l’ésser humà ha d’anteposar la passió front laraó. Creu que per actuar
correctament s’ha de satisfer els desitjos d’un mateix. La seva és una filosofia dirigida a
consumidors joves: domini de plaer i de les passions, recerca de l’extrem...Cal·licles recorre a
la diferenciació entre les lleis humanes (nomos) i les lleus de la naturalesa humana (physis).
Cal·licles creu que ha de sobresortir la llei del més fort, les lleis naturals i no leshumanes, ja
que creu que les lleis humanes equiparen tots els humans. L'únic principi que ens regeix és
l’hedonisme (recerca del plaer) Per Cal·licles actuar bé consistirà en satisfer els nostresdesitjos. Creu en el nepotisme (ser just significa privilegiar els coneguts i perjudicar els
desconeguts).

Segons l’hel·lenisme
Hel·lenisme és un període històric que comprèn des de la mort d’AlexandreMagne fins la
conquesta de Grècia a mans dels romans. Hi van sorgir moltes teories ètiques que tenien en
comú la recerca de la felicitat a través de la salvació individual. Proposen un model...