unitat2

Autor: Juan Muñoz Izquierdo. Dep. de Filosofia. ICESD

Unitat 2. L'idealisme platònic

1. La Grècia del segle IV a.C. Plató i la seva obra.
La Guerra del Peloponès (431-404 a.C.) comportà la victòria dels espartans
sobre els atenesos. Els vencedors imposaren un règim tirànic, el govern
dels Trenta Tirans, en el qual varen participar Críties i Càrmides, oncles de
Plató. Passat un any es varestablir el règim democràtic, i va ser sota la
democràcia que Sòcrates, mestre de Plató, va ser condemnat a mort (399
a.C). Plató, que es platejava l'activitat política com el seu gran objectiu,
quedà decebut, abandonà l'interès per participar personalment a la política i
es dedicà a qüestions més teòriques.
Plató (427-347 a.C.) era d'una família aristocràtica atenesa. Viatjà a Egipte,
sudd'Itàlia i Sicília. A una de les seves anades a Sicília va intentar posar en
pràctica les seves idees polítiques descrites en el diàleg La República, però
va resultar un fracàs. A Atenes fundà l'Acadèmia, centre d'ensenyament
organitzat a on s'impartia matemàtiques, astronomia, política i filosofia. La
finalitat de L'Acadèmia era la formació de governants, i com a institució va
tenir moltssegles de continuïtat.
Plató va ser el primer filòsof de qui tenim obres senceres. Aquestes
nombroses obres les escrigué en forma de diàleg, tenen gran valor literari,
inclouen moltes vegades a Sòcrates com a interlocutor, i donen un complert
coneixement del seu pensament i la seva evolució. La producció platònica
s'agrupa en quatre períodes, dels quals citem les principals obres:
Època dejoventut: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, ...
Època de transició: Gòrgies, Menó, Cràtil, ...
Època de maduresa: Fedó, El banquet, La República, Fedre.
Època de vellesa: Teetet, Parmènides, El polític, Timeu, Les lleis, ...
Aquesta producció, iniciada sota la influència de Sòcrates i finalitzada amb
una revisió i crítica de les pròpies teories, ens presenta un quadre complert
del saberi una exposició de tots els grans temes filosòfics (el coneixement,
la ordenació dels sabers, la lògica, la cosmologia, l'antropologia, l'ètica, la
política, la religió, ...), encara que tot això no es fa de forma sistemàtica.
El pensament platònic es veu influït pels següents filòsofs:
Heràclit. Del món sensible, en canvi continu, no podem tenir vertader
coneixement.
Parmènides. Existeixun món intel·ligible, etern, immutable i cognoscible.
Sòcrates. Recerca de les definicions universals dels termes ètics.
Pitàgores. Interès per les matemàtiques, immortalitat i reencarnació de
l'ànima.
2. La teoria de les Idees
La teoria de les Idees o Formes (eîdos) és alhora una teoria sobre la
realitat (ontològica) i sobre el coneixement (epistemològica), que impregna
tot el pensamentplatònic. Amb aquesta teoria Plató intenta resoldre
1

Autor: Juan Muñoz Izquierdo. Dep. de Filosofia. ICESD

l'oposició permanència-canvi: segons ell hi ha un altre món més enllà del
món dels objectes físics, aquest món és més real, constant i universal que
el món canviant i particular captat pels nostres sentits. Aquest món de les
Idees és l'únic que ens aporta vertader coneixement, doncsl'altre tan sols
ens dona suposicions i creences, no autèntic coneixement. Amb això últim
Plató s'enfronta al relativisme i escepticisme sofista, seguint la línia
socràtica.
Si analitzem el significat dels predicats generals (és triangular, és bell, viu,
estima a, ...), ens podem preguntar a què es refereixen aquests termes, és
a dir, hi ha quelcom que sigui el triangle, la bellesa, la vida,l'amor, que sigui
referent d'aquest predicats? Aquesta pregunta ha produït moltes
discussions i respostes diferents al llarg de la història de la filosofia. Plató va
plantejar el problema i oferí la primera resposta sistemàtica mitjançant la
seva teoria de les Idees. Plató respon la pregunta afirmant que els predicats
generals es refereixen al triangle en si o forma de triangle (que és...