Universitari

La frase Nec Deus nec homo apareéis al text Circa Cricificu del 1096 va ser escrit per Caudri un abat d’un monestir benedictió de Bourgueil, va estar molt interessat en art.
El Nec Deus nec homo resumeix l’essència de la teoria de l’imatge medieval, tal i com havia evolucionat durant el periode iconoclasta. Aquesta teoria diu que Deu s’havia encarnat en Crist, i que les imatges cristianes lifaran referència a través de la seva figura, deixant de banda la tradició jueva iconoclasta.

L’estudi dHerman de SHeda sobre les imatges de la catedral de Münster també manté aquesta teoria, parla de les representacions de Crist, cien que els cristians eren adoradors d’idols violant Aixa el mandat bíblic que prohibia les imatges de Deu. Per ell un crist crucificat era només un ídol que no era larepresentació de la realitat. Té una mentalitat judea i per tant iconoclasta.

El Nec Deus nec homo es una resista per critians escèptics i heretics, i no per pagans, en definitiva hi ha un debat iconoclasta en l’època, surten teories que expliquen que Crist és adoptat per deu al segle VIII, és a dir la trinitat no estava gaire clara i es devatia conjuntament amb la representació de lesimatges, resepostes que portarà més endavant la religió ortodoxa, és divideix de manera que un es el crist crucificat i l¡altre és el crist és el poder i la sabiduría de Deu. Els problemas també es veuen a BIzanci sobre el tema de les imatges i sobre la naturales de crist, debaten fins a quin punt es poden representar imatges de Deu de la seva forma carnal, i si es neguen en canvi voldrien negar l’unióentre divinitat i humanitat.. En el Segon Concili de Nicea al 787 es dicta que es suprimeixin les imatges después del primer periode iconoclasta bizantí, les teories com la de Theofuld d’Orleans cuestionen l’eficàcia espiritual de les imatges sagrades, per ell no tenen cap funció relacionada amb la divinitat, només serveixen per satisfer els sentits i mai poden representar un carácter sacra, nisubjectes espirituals. La crucifixió de crist corre el risc de caure en l’arrianisme, l’heretjia que nega la naturales de crist, ja que seria idolatria, no es pot caure doncs en la beneració unicament de la seva naturalesa humana i això és el que ens porten les imatges seons els defensors aniconics.

Claudius de Turí va seguir la mateixa teoria que Theoful, parla sobre la creu i el crucifix.Per tant l’atac màxim que es fa dels iconistes és la capacitat que tenen les imatges per separar les dues divinitats l’humana i la divina.
Bizancí tindrà encara més defensors d’aquestes idees, això està demostrat amb la carta que envia el Papa Pascual I a l’emperador iconoclasta bixantí Lleó vè, on afirma la naturalesa dual de crist ja que es qüestionava des d’orient. Un altre defensor de ladualitat de crist és Amalairus de Mets que aplica la teologia de les dues naturaleses de Deu a les iamtges de la crucifixió en el seu “Liber Officialis” escrit al 823, on explica la veneració física de les imàtges mateials, i diu que les imatges poden aportar comassió dels fidels i que els pot acostar en definitiva a la divinitat.
Hrbanus Maurus també defensarà la dualitat de la divinitat quevindria a ser “Nec Deus nec Homo”.

Aquestes idees per defensar la dualitat divina i la seva naturalesa s’acceptaran però tot i això hi haurà detractors més endavant que tot i la posició del papa continuaran tenint el dubte de la naturalesa de crist.

Lucas, bisbe de Tuy va ser un gran defensor de les imatges de Crist i dels seus Sants com a defensa del fidel, diu que la seva funció són adoctrinar,i iimitar, tot i això el debat continuarà amb Alberic que va tornar a atacar les imatges, va embrutir una creu amb excrements, segons diu un monjo de Sant Martí de Tours, és tractava d’un clergue que havia profanat una imatge divina i es va investiaar el cas, sembla que l’autor de l’heretgia pretenia eliminar la imatge de crist ja que era la provocadora de moltes confusions sobre la seva doble...