Unió europea

Història

Unió Europea.

1. Les iniciatives europees i la creació de la comunitat Econòmica Europea:
A partir de la primera meitat de la dècada de 1950, l’economia europea, ja recuperada, començà un procés de creixement que estimulà la cooperació entre els països. ( Aquest procés ràpidament donà els primers beneficis convertint Europa en unapotència econòmica amb condicions de rivalitzar a Estats Units. )

El 1951 es creà la CECA (comunitat Europea del carbó i l’Acer) que reuní la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos amb la finalitat de crear un mercat comú d’aquests productes i alliberar-se de la dependència d’Estats Units en aquests sectors econòmics.

Tot seguit el 1957, elsmateixos països, pel tractat de roma, establien la Comunitat Econòmica Europea (CEE) que en aquest tractat s’autoritzà la lliure circulació de capitals, i algunes mercaderies, alhora que planificaven una integració progressiva de la política social i amb un consell econòmic i social i un tribunal de Justícia Supranacional.

L’any 1968 se suprimien les duanes interiors entre els països membres de laCEE. I en el 1960 L’agrupació de beneficiaris del Pla Marshall es convertí en l’OCDE (Organització per la Cooperativa i el Desenvolupament Econòmic, que tenia com a objectius promoure l’ocupació i el creixement econòmic, millorar el nivell de vida i l’expansió econòmica i l’ampliació del comerç) que aplegava 18 països de l’Europa occidental a mes dels Estats Units, Canadà i Japó.

2. De la CEEa la Unió Europea.

Així com la dècada de 1970 fou un període de dificultats per a la construcció d’una Europa unida, les dècades de 1980 i 1990 es van caracteritzar per un impuls renovat dels països membres de la CEE. Per trobar elements de consens econòmic, polític i social. La desaparició d’acer representà el començament de dificultats i dubtes importants.

3.1. L’impuls de lesdècades de 1980 i 1990.
L’inici dels impulsos i l’actitud optimista per construir Europa el podem situar el 1979 amb la creació del sistema monetari europeu (SME) que va consistir en una graella dels paritats entre monedes europees i en l’establiment del valor de cada moneda amb relació a una unitat de compte anomenada ECU (European Currency Unit). A través d’aquesta graella, cada país es comprometiaa no devaluar la seva moneda i a impedir que oscil·lés més del 2,25%. L’any 1986 el sistema s’estabilitzà, i el 1998 la Comunitat va establir per al futur un pla d’unificació monetària. L’1 de gener de 2002 s’implantà una moneda única –l’euro-, que substituí les monedes integrants del SME. També va ser ampliat el nombre de països membres: Grècia (1981) i Espanya i Portugal (1986). Així doncs passàa ser l’Europa dels Dotze (França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, el Regne Unit, Irlanda, Dinamarca, Grècia, Espanya i Portugal). Es va aconseguir l’ampliació malgrat els problemes de sobreproducció agrària .
El 1990 la CEE s’amplià amb la inclusió de l’antiga República Democràtica Alemanya, i el 1985 el llibre Blanc de la Comunitat va proposar l’assoliment d’un mercatinterior únic amb l’eliminació de les fronteres físiques, tècniques i fiscals entre els països membres. L’Acta única Europea (1986) va preveure la creació del mercat únic per el dia 1 de gener de 1993. Pel que fa a la lliure circulació de mercaderies i capitals, els acords van progressar sense gaire entrebancs, però la lliure circulació de persones i l’harmonització dels impostos van resultarmés difícils. Finalment, l’octubre de 1990 els Dotze van decidir la preparació d’un tractat que modifiqués el text fundacional del tractat de Roma, del 1957. Aquest nou text havia de precisar les condicions per a una unió econòmica i monetària, com també posar les bases per a una unió política i ,sobretot, per a una política comuna de defensa i seguretat. Aquest tractat se signà a Maastricht el...