uola

Entre 1868 i 1881 milità en el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) on era el principal dirigent dels federals intransigents de Barcelona, un grup minoritari dins del republicanisme federal,que es vertebrava al voltant del Club dels Federalistes (1868-1869), del qual en fou escollit el primer president, i del diari El Estado Catalán (1869-1870 i 1873). Entre el 1868 i el 1869 va orientarla publicació El Federalista.[1] Es caracteritzaren pel seu dogmatisme, intransigència, maximalisme i idealisme. Volien transformar l'estat centralista i uniformitzador espanyol, en un estat federal idescentralitzat, amb una revolució federal des de baix, sorgida de la iniciativa de les classes populars; una revolució federal que implicaria la divisió de la sobirania espanyola entre les regionshistòriques i el govern de la federació. Tant era així que el 1868 va publicar unes Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del Estado de Catalunya; en aquest mateix sentit vaparticipar del Pacte de Tortosa entre republicans de Catalunya, el País Valencià, les Balears i Aragó i aquell mateix any va fundar el diari federalista El Estado Catalán.[1]


Vist per RamonCasas, (MNAC).
Prengué part a la revolta federal de Barcelona de setembre de 1869. Fou fet presoner i internat a les Balears, però juntament amb altres presos aconseguí evadir-se.[1] Va fugir a Alger id'ací a Marsella, on residí fins a la concessió d'una amnistia. Novament a Barcelona, es presentà a les eleccions com a alcalde, però es negà a un jurament incompatible amb el republicanisme i no poguéocupar el càrrec. Participà també en la revolta contra les quintes de l'abril del 1870 a través dels seus articles a La Campana de Gràcia.[1] El 1871 el llavors president de la diputació de BarcelonaAnselm Clavé el va nomenar director de la Casa de la Caritat de la capital, on va treballar amb criteris racionalistes i humanistes (i d'on dimitiria més endavant en el moment en què va caure la...