Urbanismo

FORMA URBANA:

Morfologia urbana:
Estudi de les formes geomètriques de la ciutat.
Parcelació: divisio virtual del sol. No coincideix amb leels limits fisics sempre
En la ciutat les lineas de la divisio son més visibles=mitjaneres, les alineacions de vial també condicionen les façanes.
Parceles pla cerda: Gran infraestructures / Les parceles son semblants, individualment diferent en canviles illes son iguals./ Illes 133/133m carrers 20m ./divisions interiors (antics camins).
Villa gràcia: Parceles 6Mm/pareceles 1i mitj=9m/ doble parcela=12m.casapati
Planimetria:
Infraestructures: Son aquells elements que donen suports als demes, elements que permeten construir una ciutat, parcelas i edificar. URBANITZACIO
exemple: cami de terra: al costat si parceles camps. Com mesinfraestrucura tingui un territori, mes potent i mes densa.
Exemple: manhatan: infraestrucura molt potent : rascacels.
Tipologia edificatoria: estudi de els tipus arquitectonics, tipus de edificis.
- Resultat historic de la evolucio de un edifici per un us concret (teatre , biblioteca...)
- Tot hi que evolucionen, hi ha mes constants que es mantenen.
Dons tipologia de vivendes trobem diferents tipus:Casa entre mitjaneres_ relacio veins, aprofunditat total parcela.
Casa aïllada
Blocs oberts= bellvitge, montbau.
El tipus arquitectonic intenta donar solucions a les necessitats societat (varia societat=varia tipo. Arquitectonic.
fases de mapping. Identificacio/delimitacio/interpretacio/abstraccio/conclusio.

LES FORMES DE CREIXEMENT URBÀ:
El parcelari modifica i condiciona la forma de laciutat.
Sense infraestructura, el territorisme es podria utilitzar.
Punt imprescindibles que han anat evolucionant amb temps.
Manhatan no podria tenir tota l'activitat que té sense infrest.
Densitat, usos i activitat= infraestructures---equilibri=barri, edifici.
Forma i estructura urbana (E/P/U)
1- Eixample: Procés de parcel·lació que organitza el sol mes projecte urba= obertura carrers, xarxa,electricitat mes edificació.
P-U-E (DIBUIX)
2- Poligon habitatge: Els 3 elements alhora com si es tractes d'un únic edifici E+important PUE.
Tipo C.P U-P-E
Pla principal P-U-E
barraca= només edificació (en poligons d'habitatge). E.
Urbanització il·legal= Si que hi ha parcel·la, mínims drets de parcela. Autocontruïda, no infraestructura, fora panejar P-U-E
Urbanització marginal= P/E procesde parcelacio es posen en contacte amb projectar rural (ilegal) P---E PUE/P=UE/U.
Invasio PE P/U
Tipus G.S.M PUE.
Exemples:
Ciutats de -bari S. XIX. Del propi Cerdà, l'únic que varia són les edificacions, l'important son les traces, i les infraestructures. P-U-E.
No te No te releo de parcelari d'edificacio, objectiu: traça principal
Atenes
Berlin: Crea un eix principal, fonamental iguala la contruccio posterior. Regularitat amb l'edificacio, la façana mínima, alçades...

Poligons d'habitatges:
Poligon Santa Marina (badajoz)
Peça sencera que ho projecta tot. Ha vingut una empresa i ho ha organitzat tot de cop.
Mes dfasdfasdf que la forma eixample molts cops l'infraestructura ja tardat (escoles, bus)
Creixement sub-urba:
El mes important és el que es produeix a partir del'aprofitament de les infraestructures del moment. Sovint el creixement es dona al voltant d'un cami o riera.
:: BCN: Sant andreu de Palomar.
A llarg del temps: evolucio, té la parceleta inicial petita passa a un argument: allusi tots molt grans= amb el temps falta amplada correus (cofres).
Densitat accessible que supera les infraestructures inicials.

Marginals:
Sobre antics camins sense capprojecte
Apareix un barri fora de la legalitat, pronlemes urbanistics, urbanitzacio massiva.: Vallbona/coreas/addicio de cossos..

ELS EIXAMPLES: Eixample Cerdà 1859.
Barcelona abans de l'eixample, formada per casc antic mes la plana central (no es podia construir extramurs a una distancia menor d'una dsñlsfgñlsdfgsf
A prop del centre igual camins pobles que envoltaven la ciutat existent...